Fungicida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Un '''fungicida''' és una substància (química o biològica) utilitzada per prevenir inhibir o eliminar els [[fongs]] o les seves [[Espora (micologia)|espores]].<ref>[http://www.springerlink.com /content/h2856581614447g6/ Interaction of 2,4,5-trich|orophenylsulphonylmethyl thiocyanate with fungal spores]</ref> Els fongs poden causar greus danys especialment en [[agricultura]], per les grans pèrdues en el rendiment, en la qualitat i en l'aprofitament de les collites. Els [[oomicet]]s, que no són pròpiament fongs, també es combaten amb fungicides.<ref>Latijnhouwers M, de Wit PJ, Govers F. ''Oomycetes and fungi: similar weaponry to attack plants.'' Trends in Microbiology Volume 11 462-469</ref>
La majoria del fungicides s'apliquen en forma líquida. El [[sofre]] és un ingredient comú en molts fungicides,<ref>C.Michael Hogan. 2011. [http://www.eoearth.org/article/Sulfur?topic=49557 ''Sulfur''. Encyclopedia of Earth, eds. A.Jorgensen and C.J.Cleveland, National Council for Science and the environment, Washington DC]</ref> s'aplica a concentracions d'entre el 0,08% i el 0,5%.
L'agricultura és la principal consumidora de fungicides, segons dades de l'agència per al medi ambient dels Estats Units l'any 2000 la producció mundial de fungicides arribava a unes 250.000 tones i representava el 10% del total de plaguicides darrere d'[[herbicida|herbicides]] i [[insecticida|insecticides]].
Línia 16:
Aquesta va ser una fita cabdal en la història de la protecció de les plantes i més si es té en compte que en aquella època també va ser l'inici del procés actualment encara actiu de l'extensió accelerada de tota mena de malalties i plagues arreu del món.
Els fongs específics de la vinya que produeixen les malalties de l'oïdi i el míldiu entraren a la [[península Ibèrica]] per Catalunya els anys [[1851]] i [[1880]] respectivament a través de la intensa activitat dels ports catalans.
El progrés de la química va propiciar la introducció de nous productes, encara inorgànics, per al control de fongs i des de finals del segle XIX i fins a la fi de la segona guerra mundial els agricultors feien servir compostos arsenicals i mercurials amb acció també insecticida per a fumigar els conreus. Tots aquests productes malgrat que eren molt efectius, eren extremadament tòxics i actualment estan prohibits o estrictament limitat el seu ús.
Línia 26:
Per primera vegada els productes sortien al mercat amb uns controls i una avaluació de la seva perillositat, a llarg termini però s'ha demostrat que les conseqüències en la salut humana no eren ben conegudes i moltes preparacions utilitzades durant anys han estat finalment retirades. L'estudi de danys al medi ambient sobretot pel que fa als compostos químics originats en la degradació del producte comercial van estar en aquesta etapa pràcticament negligits.
Com en altres [[agroquímic]]s, especialment insecticides i herbicides, els principals perjudicats són els treballadors que apliquen els productes, ja que a banda d'una intoxicació puntual n'hi pot haver una altra de caràcter acumulatiu.
Actualment la recerca s'orienta cap a una nova línia se fungicides basats en els mecanismes de lluita antifúngica presents en la natura com els activadors de la resistència natural de les plantes o resistència sistemàtica activada (SAR) i virtualment absents de perills sanitaris i mediambientals. Això implica la coordinació entre diversos grups de recerca molt especialitzats en diversos camps científics principalment de la [[bioquímica]].
Línia 39:
Els fungicides sistèmics penetren en la planta i es mobilitzen a les dues cares de les fulles i es traslladen normalment cap amunt i no són rentats per la pluja.
En general els fungicides actuen sobre parts del cicle vital dels fongs com la germinació de l'[[esporangi]] i les zoospores, el desenvolupament del [[miceli]], etc. o sobre la paret cel·lular.
== Classificació dels fungicides ==
| |||