Gabriele Falloppio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Professors de la Universitat de Pàdua usant HotCat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Va néixer en un família noble empobrida i que rebés una bona educació no va ser gens fàcil. Les dificultats financeres el portaren a reunir-se amb el clergat, i el 1542, es convertia en un [[canonge]] de la [[catedral de Mòdena]]. Estudià medicina a [[Ferrara]], en aquella època una de les millors escoles mèdiques d'Europa.
El 1548 obtingué el seu títol de doctor sota el guiatge d'Antonio Musa Brassavola. Posteriorment va treballar en diverses escoles mèdiques fins a arribar a convertir-se en professor d'anatomia a Ferrara, el mateix any 1548. [[Hieronymus Fabricius|Girolamo Fabrizio]] era un dels seus estudiants famosos. L'any següent va ser sol·licitat per la universitat de [[Pisa]], en aquell temps la més important d'Itàlia. El 1551 Falloppio era convidat per [[Cosme I de Mèdici]], [[Gran Duc de la Toscana]], per ocupar la càtedra d'anatomia i cirurgia a la [[Universitat de Pàdua]]. També va formar part del professorat de botànica i era el superintendent dels jardins botànics.
Va morir el 9 d'octubre de 1562 a Pàdua i tot que encara no havia arribat als quaranta, la seva tasca el situen com un dels grans metges de la història.
Línia 17:
Les seves contribucions a l'anatomia dels ossos i músculs són molt valuoses. Va ser en el camp de la [[miologia]] on va fer correccions més precises a les observacions de Vesalius. També va estudiar els òrgans reproductors en ambdós sexes, i va descriure la [[trompa de Fal·lopi]], que connecta l'[[ovari]] amb l'[[úter]] i que en reconeixement als seus descobriments du el seu nom. També apareix el seu nom en l'aqüeducte de Fal·lopi, conducte obert per on passa el [[nervi facial]] després de deixar el [[nervi auditiu]].
Pel que fa a la medicina pràctica va ser el primer a utilitzar un [[espècul]] auditiu per a la diagnosi i tractament de les malalties de l'orella, i els seus escrits sobre temes quirúrgics són d'un gran interès. Publicà dos tractats sobre úlceres i tumors, un tractat sobre cirurgia, i un comentari sobre el llibre d'[[Hipòcrates]] sobre ferides del cap.
En el seu temps se'l considerava una autoritat en el camp de la [[sexualitat]]. En el seu tractat sobre la [[sífilis]] defensava l'ús de [[preservatiu]]s, i inicià el que pot haver estat la primera prova clínica sobre aquest tipus de dispositiu.
Falloppio va mostrar interès en tots els tipus de [[teràpia]]. Va escriure un tractat sobre banys i aigües termals, un altre sobre purgants, i un tercer sobre la composició dels medicaments. Cap d'aquestes obres, excepte la seva ''Anatomia'' (Venècia, 1561), va ser publicada en vida. Ens han arribat manuscrits de les seves conferències i apunts dels seus estudiants, que van ser publicats per Volcher Coiter a [[Nuremberg]], l'any 1575.
| |||