García Jiménez de Cisneros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
Cosí germà del cèlebre cardenal [[Francisco Jiménez de Cisneros]], havia nascut a Cisneros. Cap al 1475 va ingressar al [[monestir]] de San Benito el Real de [[Valladolid]], de l'[[orde de Sant Benet]], on va arribar a ser-ne sotsprior. Va tenir molta influència en la formació de la Congregació Benedictina de San Benito de Valladolid, que impulsaria la reforma de l'orde a les corones de [[Corona de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]].
En 1493, en el marc de la reforma dels monestirs de l'orde benedictí per tal d'unificar-ne l'organització (que venia originada per la unió de les corones amb el matrimoni dels [[Reis Catòlics]]), va ser enviat a [[monestir de Montserrat|Montserrat]], monestir que, en la reforma, quedava adscrit a la Congregació de [[Valladolid]]. Primer amb el títol de prior i després amb el d'abat, va regir el monestir-santuari català fins a la seva mort, en 1510.
No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la Congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores. El [[1510]] sostragué temporalment Montserrat de l'obediència a l'abat de Valladolid. El seu gradual arrelament al país és també palès per una carta adreçada en català als consellers d'[[Igualada]].
Línia 14:
== Obra espiritual ==
El seu nom ha passat a la història sobretot pel fecund magisteri espiritual que va exercir personalment i, més encara, a través dels seus escrits. Cisneros va ser el fundador d'una veritable escola espiritual que, al llarg de tres segles, va produir notables fruits de santedat i una sèrie d'escrits asceticomístics, especialment a Montserrat.
En 1500 va publicar a la impremta del monestir el ''Directorio de las horas canónicas'' i el ''Exercitatorio de la vida spiritual''. Ambdues obres van aparèixer [[anònimes]] i en doble versió castellana (foren uns dels primers llibres impresos en [[castellà]] a Catalunya) i llatina. El ''Directorio'' constitueix essencialment un mètode per a recitar amb profit l'[[ofici diví]], encara que sense posar atenció al seu contingut literal, i està pres en gran part del ''Rosetum exercitiorum spiritualium'', de Juan Mombaer.
Molt més important pel seu contingut i des del punt de vista de la història de l'espiritualitat és l'''Exercitatorio'', una notable introducció a la vida espiritual i el primer manual d'oració metòdica escrit i publicat en llengua vulgar. Cisneros la va presentar com a una compilació anònima, però de fet és una antologia personal i intel·ligent, independent, concisa i pràctica, en la qual les diverses parts, procedents d'altres obres, es compenetren i fonen a la perfecció. Entre els autors utilitzats es distingeixen els [[franciscans]] (sobretot Sant [[Bonaventura de Bagnoreggio|Bonaventura]] i [[Francesc Eiximenis]]), els [[cartoixans]] (Hug de Balmey, Nicolau Kempf, [[Ludolf de Saxònia]]) i, molt especialment, els autors del cercle de la ''[[Devotio moderna]]'' (Gerard de Zutphen, J. Mombaer, [[Tomàs de Kempis]]) i [[Jean Gerson]], principal autor místic del moment.
L'''Exercitatorio'' va deixar profunda empremta en l'espiritualitat dels monjos montserratins i, en general, en tota la congregació de Valladolid. Traduït a les principals llengües europees (llatí, francès, anglès, italià, alemany i català) i reeditat una trentena de vegades (a més de divuit edicions d'un ''Compendio del Exercitatorio'' de mitjan segle XVI), influí considerablement en els autors posteriors, entre els quals [[Ignasi de Loiola]], i contribuí a l'expansió de la ''devotio moderna''.
| |||