Fisiologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 59:
L'any 1791, [[Luigi Galvani]] va descriure el paper de l'electricitat en els nervis de les granotes dissecades. El 1811, Julien Jean César Legallois va estudiar la respiració en la dissecció d'animals i les lesions i va trobar el centre de la respiració en la medul·la oblonga. El mateix any, [[Charles Bell]] va acabar el treball sobre el que després es coneixeria com la [[llei de Bell-Magendie]], que va comparar les diferències funcionals entre les arrels dorsal i ventral de la medul·la espinal. L'any 1824, [[François Magendie]] va descriure les arrels sensorials i va produir la primera evidència del paper del cerebel en l'equilibri per completar la llei de Bell-Magendie.
A la dècada de 1820, el fisiòleg francès [[Henri Milne-Edwards]] va introduir la noció de divisió fisiològica del treball, que permetia "comparar i estudiar els éssers vius com si fossin màquines creades per la indústria de l'home". Inspirat en l'obra de [[Adam Smith]], [[Henri Milne-Edwards|Milne-Edwards]] va escriure que "el cos de tots els éssers vius, ja sigui animal o vegetal, s'assembla a una fàbrica ... on els òrgans, comparables als treballadors, treballen incessantment per produir els fenòmens que constitueixen la vida de l'individu. " En organismes més diferenciats, el treball funcional podria repartir-se entre diferents instruments o sistemes (anomenats per ell com ''appareils'').<ref name="brain">R. M. Brain. ''The Pulse of Modernism: Physiological Aesthetics in Fin-de-Siècle Europe''. Seattle: University of Washington Press, 2015. 384 pp., [https://books.google.
L'any 1858, [[Joseph Lister]] va estudiar la causa de la coagulació de la sang i la inflamació que es produeix després de lesions prèvies i ferides quirúrgiques. Més tard va descobrir i va implementar antisèptics a la sala d'operacions i, com a resultat, va disminuir la taxa de mortalitat per cirurgia en una quantitat substancial.<ref name="physiologyinfo.org">{{ref-web|url=http://www.physiologyinfo.org/mm/Timeline-of-Physiology/Milestones-in-Physiology.pdf|data=1 d'octubre de 2013|títol=Milestones in Physiology (1822-2013)|consulta=25 de juliol de 2015}}</ref>
Línia 70:
Al segle XIX, el coneixement fisiològic va començar a acumular-se a un ritme accelerat, en particular amb l'aparició el 1838 de la teoria cel·lular de [[Matthias Schleiden]] i [[Theodor Schwann]]. Va afirmar radicalment que els organismes estan formats per unitats anomenades cèl·lules. Els descobriments addicionals de [[Claude Bernard]] (1813-1878) van portar finalment al seu concepte de [[milieu interieur]] (ambient intern), que més tard seria reprès i defensat com " ''homeòstasi''" pel fisiòleg nord-americà [[Walter Cannon|Walter B. Cannon]] el 1929.<ref>{{ref-llibre|títol=An Introduction to the Study of Ex- perimental Medicine|cognom=Bernard|nom=Claude|editorial=Dover Publications|any=1865|isbn=|lloc=Nova York|publication-date=1957|pàgines=}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Lectures on the Phenomena of Life Common to Animals and Plants|cognom=Bernard|nom=Claude|editorial=Thomas|any=1878|isbn=|lloc=Springfield|publication-date=1974|pàgines=}}</ref> Per homeòstasi, Cannon el definia com " ''el manteniment d'estats estables en el cos i els processos fisiològics a través dels quals són regulats'' ".<ref>{{ref-publicació|autor1=Brown Theodore M.|autor2=Fee Elizabeth|data= octubre 2002|títol=Walter Bradford Cannon: Pioneer Physiologist of Human Emotions|publicació=American Journal of Public Health|volum=92|exemplar=10|pàgines=1594–1595|pmc=1447286|doi=10.2105/ajph.92.10.1594}}</ref> En altres paraules, la capacitat del cos per regular el seu entorn intern. [[William Beaumont]] va ser el primer nord-americà a utilitzar l'aplicació pràctica de la fisiologia.
Els fisiòlegs del segle XIX, com [[Michael Foster]], [[Max Verworn]] i [[Alfred Binet]], basats en les idees de [[Ernst Haeckel|Haeckel]], van elaborar el que va arribar a dir-se "fisiologia general ", una ciència unificada de la vida basada en les accions de les cèl·lules, que més tard va passar a anomenar-se Biologia cel·lular en el segle XX.<ref>Heilbron, J. L. (2003). ''The Oxford Companion to the History of Modern Science'', Oxford University Press, p. 649, [https://books.google.
=== Període modern tardà ===
| |||