Francesc Micó: diferència entre les revisions

'''Francesc Micó''' ([[Vic]], [[1528]] - [[Barcelona]], [[1592]]?) va ser un [[apotecari]] i [[Llista de botànics dels Països Catalans|botànic català]]. Batejat el 28 de maig del 1528, els seus pares eren Caterina i Antoni i els seus padrins el canonge Francesc Vivet i Esperança Prat. Va estudiar medicina i farmàcia a [[universitat de Salamanca|Salamanca]] amb Alderete i exercí com a metge a Barcelona. Però on va destacar va ser en el camp naturalista i concretament amb les recol·leccions de plantes, essent un dels capdavantera de la [[botànica]] catalana. Va herboritzar força per Catalunya, però també per Castella i Extremadura. Descobrí una trentena d'espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès [[Jacques Daléchamps]] autor, aquest últim, de la ''Historia generalis plantarum'' el [[1587]]. Al llibre «Alivio de sedientos...» (Barcelona, 1576)<ref name="Micón1792">{{ref-llibre|autor=Francisco Micón|títol=Alivio de los sedientos: en el qual se trata la necesidad que tenemos de beber frio y refrescado con nieve, y las condiciones que para esto son menester, y quales cuerpos lo pueden libremente soportar|url=https://books.google.comcat/books?id=r9zboC731IgC|any=1792|editorial=por Matheo Barceló}}</ref> tractà sobre la utilització de la [[neu]] per refredar les begudes, i la conveniència del consum de begudes fredes des del punt de vista dietètic, que ja havia fet el xativí [[Francesc Franco]] en el seu opuscle de vuitanta pàgines ''Tractat de la neu i de l'ús della'', que va ser el primer tractat europeu sobre el tema, que més tard tractaria també [[Nicolás Monardes]]. Feu la descripció botànica de l'[[orella d'ós]] que envià a Dalechamps i que Linnè denominà ''Verbascum myconi'' (després reclassificada com a ''Ramonda myconi''). Rebé també el seu nom el gènere ''[[Miconia]]'' d'origen americà descrit per [[Ruiz y Pavón]].