Gaziel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
El 1910, va iniciar la seva carrera periodística a ''[[La Veu de Catalunya]]'' i el 1911 va entrar a treballar a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Va viure l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] a París —on s'havia traslladat per aprofundir els seus coneixements—, i va escriure sobre aquest fet per a ''La Veu de Catalunya''. Els seus escrits no van agradar a [[Enric Prat de la Riba|Prat de la Riba]], però sí a [[Miquel dels Sants Oliver]]. Això dugué a Gaziel a escriure per a ''[[La Vanguardia]]'' sobre el [[París]] de la Primera Guerra Mundial, el [[1914]]. Les seves cròniques, amb el títol ''Diario de un estudiante en París'', el convertiren en un dels periodistes més llegits a Espanya i a l'[[Amèrica Llatina]].<ref name = GEC/>
En aquest diari –que en els anys de la [[Segona república espanyola|Segona República]] era el de més tirada de tota la Península–, va fer la seva carrera periodística, fins a arribar a ser-ne el director entre el [[1920]] i el [[1936]]. Quan va esclatar la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], va haver d'exiliar-se i el [[1940]] va retornar a Barcelona, obligat per l'avenç de l'exèrcit [[nazi]] a Europa. Llavors, les autoritats franquistes el van processar per les seves idees [[catalanisme|catalanistes]] i republicanes. Fou absolt, però ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d'emigrar a [[Madrid]], on va dirigir l'editorial Plus Ultra. Encara que en aquells anys no podia publicar-los, va seguir escrivint els assajos en català que havia començat en els anys de l'exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya.
Septuagenari, va tornar a [[Barcelona]], on va escriure la resta de la seva obra, formada per vuit llibres en castellà i catorze en català. Va morir a Barcelona el [[12 d'abril]] del [[1964]]. Havia fet 77 anys, en una vida consagrada, en paraules seves, «a les tres realitats superiors, per mi, a les altres: la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla».
Segons l'editor [[Josep Benet i Morell]], Gaziel, «probablement ha estat l'escriptor polític més intel·ligent que ha donat la dreta catalana en aquest segle», En el seu pròleg a l'edició de les ''Obres Completes'' en català, Benet cita aquest paràgraf significatiu per a caracteritzar l'actitud d'en Gaziel:
Línia 46:
*1970 — ''Obres completes''<ref>tom 25 de Biblioteca perenne, Barcelona, Editorial Selecta, 1970</ref>
*1971 — ''Història de la Vanguardia'' ref: Edicions Catalanes de París. Reeditat per Ed.Empúries el 1994 i per L'Altra Editorial el 2016, amb pròleg d'[[Antonio Baños]].
* 1974 — ''Meditacions en el desert''. Edicions Catalanes de París. Reeditat per La Magrana el 2010 i per L'Altra Editorial el 2018, amb pròleg de Jordi Amat.
== Patrimoni literari ==
L’any 2007 va ser l'any Gaziel a [[Sant Feliu de Guíxols]]. Va coincidir amb el cinquantè aniversari de l’escola que rep el seu nom a la localitat guixolenca, que també li ha dedicat una Plaça i un carrer.
Gaziel fou un escriptor obligat a abandonar la seva terra natal, doblement exiliat. Tot i que a ''Tots el camins duen a Roma'' (1958) i ''París 1914'' (1964) descriu les seves experiències a terres franceses i altres zones de la península, mai va oblidar les seves arrels i va ser al seu poble a qui dedicà més pàgines.
Línia 61:
El guixolenc també dedicà les seves línies a l’escola, el port, la Rambla, el Casino o els Banys a peu de muntanya. El mar materialitzà gran part dels seus enyors : “La badia sencera, sota la llum del sol, o entelada de boira, i fins i tot tremolosa i fredolica sota el vel de la pluja, tenia sempre un repòs i una serenitat d’aquells que només són perceptibles quan ja s’han perdut.”<ref name="udg"/>
Uns dels fets més significatius fou el seu testimoni sobre la inauguració del carrilet,el tren que unia [[Girona]] i [[Sant Feliu de Guíxols|Sant Feliu]], inaugurat el 1898.
Tots aquests indrets, formen part de l’itinerari autoguiat ideat per la Càtedra de Patrimoni literari de [[Maria Àngels Anglada]]- [[Carles Fages de Climent]], amb l’objectiu d’acostar als seus conciutadans l’empremta i llegat de l'autor a la seva terra, que ell descrivia així als ''Goigs de Sant Feliu de Guíxols'':
Línia 86:
* [[Manuel Llanas i Pont|Manuel Llanas]], ''Gaziel: vida, periodisme i literatura'' (1998).'' ''Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
* ''Agustí Calvet i Pascual “Gaziel” (1887-1964) Periodista i escriptor guixolenc.'' Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Diputació de Girona, 2007.
* ''Un vol pel Sant Feliu de Gaziel. Guia per conèixer Sant Feliu de Guíxols a través de les petjades de Gaziel.'' Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2007.
* R.UCELLA, Francesca i MASFERRER, Dolors. ''Gaziel a Sant Feliu de Guíxols. Itinerari literari Autoguiat.'' Universitat de Girona, 2011.
* [http://www.francescmarcalvaro.cat/ca/2014/07/01/gaziel-el-nostre-walter-lippmann-truncat/ Gaziel, el nostre Walter Lippmann truncat]. Francesc Marc Alvaro. ''[[Serra d'Or]]'', Núm. 655-656 (Juliol-agost 2014), p. 31-35 (Fets i opinions. Mals pensaments)
| |||