Gaborone: diferència entre les revisions

Les evidències mostren que ja hi havia assentaments humans al voltant del riu Notwane des de fa segles. En la història més recent, [[Kgosi Gaborone]] va deixar [[Magaliesberg]] per assentar-se en aquests terrenys als voltants de 1880, i va anomenar-ho ''[[Moshaweng]]''. La paraula "Gaborone" significa literalment "no és impropi" o "no és convertible".<ref name=tourismboard>{{ref-web| url = http://www.botswanatourism.co.bw/assests/southern_botswana.pdf|títol= Travel Companion – Southern Botswana|obra= Travel Companion|editor= Botswana Tourism Board| format = PDF|urlarxiu= http://www.webcitation.org/5z6NUtnVK|dataarxiu= 31 maig 2011|consulta= 31 maig 2011}}</ref> Els primers colonitzadors europeus en arribar la van anomenar "Gaberones".<ref name=lonelyplanet>{{ref-llibre|cognom1=Hardy |nom1=Paula|cognom2=Firestone |nom2=Matthew D. |títol=Botswana & Namibia |url=https://books.google.comcat/?id=HSAs1_B-93YC&lpg=PP1&pg=PA74#v=onepage&q= |consulta= 4 agost 2009 |any=2007 |editorial=Lonely Planet |isbn=978-1-74104-760-8 |capítol=Gaborone |chapterurl=https://books.google.comcat/books?id=HSAs1_B-93YC&lpg=PP1&pg=PA74#v=onepage&q=&f=false |pàgines=75–88}}</ref> Gaberones, deriva del poble de Gaborone, que va ser nomenat després que el cap de la tribu Gaborone dels Batiokwa, .<ref name=seth>{{ref-llibre|cognom1=Seth |nom1=Willie |títol=Botswana and Its People |url=https://books.google.comcat/?id=bR54xeODwCIC&lpg=PA44&pg=PA44#v=onepage&q= |consulta= 4 agost 2009 |any=2008 |editorial=Godfrey Mwakikagile |isbn=978-0-9814258-7-0 |capítol=Major urban centres |chapterurl=https://books.google.comcat/books?id=bR54xeODwCIC&lpg=PA43&pg=PA43#v=onepage&q=&f=false |pàgines=44–46}}</ref> creués el riu des del Government Camp (campament del govern, que era el nom de la seu del govern colonial). El sobrenom de GC ve de Government Camp.<ref name=history1 /> El 1890, [[Cecil John Rhodes]] va escollir Gaberones com a seu del fort colonial.<ref name=history2>{{ref-web|títol=African cities- Gaborone History |url=http://gaborone.info/php/gabhist.php?name=Gaborone%20History |obra= Gaborone.info|editor=AfricanCities.net |consulta= 4 agost 2009}}</ref> El fort va ser on Rhodes va planejar el [[Jameson Raid]] (una incursió britànica fallida).<ref name=lonelyplanet /> La ciutat va canviar el seu nom de Gaberones a Gaborone el 1969.<ref>{{ref-notícia|títol= Regions Given New Spelling | url = https://news.google.com/newspapers?id=7bszAAAAIBAJ&sjid=IfgDAAAAIBAJ&dq=gaborone&pg=7329%2C1913552 | agency = Associated Press |obra= Spokane Daily Chronicle |lloc= Spokane, Washington, USA |data=22 desembre 1969 |pàgina= 11 |consulta= 11 juliol 2010 }}</ref>

La ciutat es va planificar sota la planificació urbanística Ciutat Jardí ([[Garden city movement|Garden city principles]] en anglès, iniciat el 1898 per Sir Ebenezer Howard a Gran Bretanya), amb nombrosos camins per a vianants i espais oberts.<ref name=economy>{{ref-llibre|cognom1= Keiner|nom1=Marco|cognom2= Zegras|nom2=Christopher|cognom3= Schmid|nom3=Willy A.|editor1-last= Keiner|editor1-first= Marco|editor2-last= Zegras|editor2-first= Christopher|editor3-last= Schmid|editor3-first= Willy A.|display-editors = 3 |editor4-last= Salmerón|editor4-first= Diego |títol=From understanding to action: sustainable urban development in medium-sized cities in Africa and Latin America|pàgines=19, 63, 68, 93 | url =https://books.google.comcat/?id=eHZYT0-SsSEC |editorial=Springer |any=2004 |isbn=978-1-4020-2879-3 |consulta= 6 agost 2009}}</ref> Els edificis de Gaborone es van iniciar a mitjans de 1964. Durant la construcció de la ciutat, a l'alcalde de Gaberone, Geoffrey Cornish li va agradar la disposició de la ciutat, que va anomenar "copa de conyac", on a la base de la copa hi havia les oficines del govern, i una franja àmplia traçada des de la base cap amunt a través del centre de la copa havia de ser el centre comercial - un complex comercial i de negocis amb diversos parcs.<ref name=Eugene>{{Ref-llibre |cognom=Paine |nom=David J. |títol=Capital City Being Built On Virgin Soil |url= |llengua= |editorial=Associated Press |data=11 juliol 2010 |pàgines= |isbn=}}</ref>

La major part de la ciutat es va construir en tres anys. Els edificis inicials de la ciutat incloïen edificis de l'Assemblea, oficines del govern, una central elèctrica, hospitals, escoles, una ràdio, estació telefònica, una oficina de la policia, oficina de correus i més d'un miler de cases.<ref name=architecture>{{ref-web|autor=killion |títol=The Unsustainable urban growth of Gaborone City, Botswana |url=http://www.boidus.co.uk/?p=1188 |editor=Boidus: Blogs|data= 29 juny 2009 |consulta= 4 agost 2009}}</ref> Com que la ciutat es va construir massa ràpidament, hi havia un massiu flux de treballadors que van construir assentaments il·legals a la zona de desenvolupament industrial al sud de la ciutat. Aquests assentaments es van anomenar Naledi, nom que pot significar "l'estrella", però també pot significar "a cel ras" o "una comunitat que queda exclosa de les altres". El 1971, degut al creixement d'assentaments il·legals, l'ajuntament va inspeccionar una àrea anomenada Bontleng, la qual podia albergar habitatges de protecció social. No obstant, Naledi continuava creixent i la necessitat d'habitatges era més gran que mai. El 1973, la Botswana Housing Corporation (BHC) va construir "nova Naledi" a l'altre costat de la carretera de l'antiga Naledi. Els residents de l'antiga Naledi s'havien de desplaçar a nova Naledi. No obstant la demanda d'habitatges havia continuat creixent encara més i els residents que es van recol·locar estaven descontents amb les cases. El problema es va solucionar el 1975 quan Sir Seretse Khama, el president de Botswana, va requalificar Naledi de zona industrial a àrea d'habitatges de protecció oficial.<ref>{{ref-llibre|títol=Old Naledi, the village becomes a town: an outline of the Old Naledi Squatter Upgrading Project, Gaborone, Botswana|cognom=Van Nostrand|nom=John Cornelius|editorial=James Lorimer & Company|any=1982|isbn=978-0-88862-650-9|consulta= 19 setembre 2009|url=https://books.google.comcat/?id=qGjfAc4J1yUC&lpg=PP13&pg=PP13#v=onepage&q=|capítol=Old Naledi: History of Settlement|chapterurl=https://books.google.comcat/books?id=qGjfAc4J1yUC&lpg=PP13&pg=PP13#v=onepage&q=&f=false|pàgines=13–15}}</ref>

Avui Gaborone està creixent molt ràpidament. El 1964 hi havia només 3855 habitants;<ref name=BALA>{{ref-publicació |cognom=Maundeni |nom=Zibani |títol=Mapping Local Democracy in Gaborone City|url=http://library.fes.de/pdf-files/bueros/botswana/04915.pdf|urlarxiu=http://www.webcitation.org/5rhBG0k11|dataarxiu= 3 agost 2010|format=PDF|consulta= 3 agost 2010|data= juny 2004 |editorial=Botswana Association of Local Authorities|isbn=99912-564-2-3}}</ref> set anys després, la ciutat tenia almenys vuit mil residents.<ref name=census3>{{ref-web|autor=Central Statistics Office|títol=Table 1.6: Distribution of Population in Urban Settlements: 1971–2001 Censuses|url=http://www.cso.gov.bw/index.php?option=com_content&task=view&id=147|consulta=27 desembre 2009|lloc=Gaborone, Botswana}}</ref> La ciutat originàriament s'havia planejat per a vint mil habitants, però el 1992 ja n'hi havia 138.000. Això va provocar que es creessin molts assentaments il·legals en terreny no urbanitzable.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Carr|nom1=Michael |títol=New patterns: process and change in human geography |capítol=The form and future shape of the modem city|pàgina=224|chapterurl=https://books.google.comcat/books?id=7lKIMAS_7hoC&lpg=PA211&pg=PA211#v=onepage&q=&f=false | url =https://books.google.comcat/?id=7lKIMAS_7hoC&lpg=PA211&pg=PA224#v=onepage&q= |editorial=Nelson Thornes|any=1997|edició=2nd|isbn=978-0-17-438681-0 |consulta= 6 agost 2009}}</ref> L'exalcalde Veronica Lesole va declarar que els problemes de desenvolupament de Gaborone eren causats per la planificació inicial.<ref>{{ref-web|títol=Garden City Concept is a thing of the past, says Richard Rogers |url=http://boidus.co.bw/blog/?p=2295|editor=Boidus.co.bw |consulta= 9 octubre 2011|data= 15 juliol 2011}}</ref>