Georges Lefebvre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 28:
Lefebvre també va escriure el 1939 una narració sobre els orígens de la Revolució Francesa a ''Quatre-vingt-neuf'', que va tenir un impacte reduït a causa de la guerra. Oferí una versió definitiva de la seva interpretació de les causes d’aquest esdeveniment en un llibre titulat ''La Révolution française'' (edició revisada el 1951) que es traduí a l’anglès (''The French Revolution'' el 1962 i ''The French Revolution from 1793 to 1799'' el 1964).
Deixant per un temps el seu període favorit, va escriure en aquesta mateixa època, el 1941, un ''Napoléon'' que es tornà a publicar diverses vegades durant més d'una dècada. En aquest llibre, Lefebvre fa de Napoleó l'hereu de la Revolució francesa afegint que la dictadura que va imposar era necessària per a la preservació de l'obra revolucionària després del fracàs del Terror. Per a l'historiador, Bonaparte és un general que se sosté sobre l'armada i pren el poder gràcies a ella, finalitat política que bassa el seu règim en el suport dels notables i així controlant-los, i alhora un advocat que mai qüestiona el principi d'igualtat civil, la gran conquesta de la Revolució.
Georges Lefebvre també va impartir un curs d’historiografia a la Sorbona, que es va publicar només després de la seva mort (transcripció del seu curs 1945-46, ''La naissance de l'historiographie moderne'' el 1971).
| |||