Diferència entre revisions de la pàgina «Gil l'Eremita»

3 octets eliminats ,  fa 10 mesos
m
neteja i estandardització de codi
(Robot normalitza infotaula persona)
m (neteja i estandardització de codi)
Segons algunes fonts<ref>Jean-Marie Marconot. ''Saint Gilles. L'abbatiale romane''. RIRESC, Nimes, 2008. {{ISBN|2-910539-37-7}}</ref> sant Gil hauria nascut cap al 640, els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. La seva santedat va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys es va traslladar a la [[Provença]], fent una estada a Roma. Arribat a [[Arle]] va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava a estar acompanyat per una femella de cérvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.
 
En una ocasió el sant fou ferit per una fletxa llançada pel rei [[Vamba]] que estava de cacera a la rodalia i perseguia el cérvol, que es va refugiar al seu costat. Com a compensació per l'accident, sant Gil va rebre del rei dels visigots uns terrenys per aixecar-hi un establiment monàstic, ara conegut com a [[Abadia de Sant Geli|Sant Geli]] i que se situa al mateix lloc on vivia l'eremita a l'actual població de [[Sant Geli (municipi del Gard)|Sant Geli]] ([[Gard]]).
 
Un altre episodi de la vida de sant Gil el relaciona amb [[Carles Martell]], el qual havia comès un pecat que no podia confessar. Mentre l'abat Gil celebrava una missa en presència del pecador, va aparèixer un àngel amb un pergamí amb un text amb el pecat inconfessable. Per intercessió del sant les lletres es van anar difuminant fins que van desaparèixer totalment, el pecador penedit i la falta perdonada. Una segona versió fa que el pecador sigui [[Carlemany]], tot i que històricament el rei franc va viure quan sant Gil ja hauria mort.
 
== Sant Gil i Catalunya ==
A Catalunya, una llegenda explica que sant Gil era un pescador d'[[Atenes]] a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir el mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la [[vall de Núria]], al [[Pirineu]], on es va instal·lar al voltant de l'any 700, vivint un temps aixoplugat en una cova.
 
Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de [[noguera]], i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor [[Amadeu de Núria|Amadeu]] va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria.<ref>[[Joan Amades]]. ''Costumari català. El curs de l'any''. Vol. V. Edicions 62, Barcelona, 1983. {{ISBN|84-297-2023-5}}</ref> Després, un altre pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari.
 
== Iconografia ==
Se'l representa vestit amb l'hàbit negre propi de l'orde benedictí, portant un bàcul que denota la seva condició d'abat. També es pot trobar representat vestit com un ermità. Molt sovint l'acompanya un cérvol i pot tenir una sageta clavada al pit o bé a la mà, fent referència a l'episodi de cacera durant el qual va resultar ferit. Aquest episodi és destacat per la [[Llegenda àuria]].
 
A Catalunya, i concretament a Núria, també es relacionen amb la seva iconografia l'olla, la campana i la creu que han esdevingut els símbols del santuari.
2.023.850

modificacions