Gilabert de Centelles i Riu-sec: diferència entre les revisions

Va participar amb les tropes valencianes en la defensa del [[Principat de Catalunya]] enfront de la [[Guerra dels armanyaguesos|Invasió d'Armanyac]]<ref name=GECGC>{{GEC|0016884|Gilabert de Centelles}}</ref> de [[Joan III d'Armagnac|Joan III]], caient presoner a [[Ceret]] el [[1390]], en estacar-se el seu cavall en un camp recentment regat,<ref name="Diversos"/> i el seu rescat va haver de fer-se amb 1000 florins de la ciutat de València.<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Carlos |títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia |url=https://books.google.cat/books?id=1HbHdV9R9xcC&pg=PA150&dq=Gilabert+de+Centelles+1390&hl=ca&sa=X&ei=DL6fVL3nKtPkaNiDgcgC&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Gilabert%20de%20Centelles%201390&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=150 |isbn=8437081157}}</ref> Com a governador del [[Rosselló]] va passar al contraatac, sortint de [[Montpeller]] amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el [[15 d'agost]] i arribant a [[Fraisse de las Corbièras|Fraisse]] l'endemà. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyaguesos no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |títol=Anales de la corona de Aragón |volum=vol.2 |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua= |editorial= |data= |pàgines=388 |isbn=}}</ref>

 

 

Retornat a València, prengué part en les lluites i enfrontaments entre famílies nobles, les anomenades [[bandositat]]s del Regne de València. Des del [[1398]] capitanejà la dels [[Centelles (llinatge)|Centelles]], oposada a la dels Soler. Una de les principals incidències de la lluita foren la mort de [[Pere de Centelles]], germà de Gilabert, aquest buscà la venjança sense atendre raons ni ordres dels jurats ni del mateix rei [[Martí l'Humà|Martí]], qui per posar pau convocà les [[corts forals valencianes|Corts]] a [[Sogorb]] (1401) sense èxit. Gilabert matà al cap del bàndol contrari, [[Jaume de Soler]] a [[Almedíxer]], presentant-se després a les corts tranquil i orgullós. En reparació d'aquest agravi, Pere Marrades matà Jaume Jofré, Lluís de Torres i altres del bàndol dels Centelles.<ref name="Diversos"/> Les disposicions de les Corts per reprimir aquestos excessos només aconseguiren que els contendents abandonaren els carrers de [[València]], però els dos bàndols es van enfrontar finalment a la [[batalla del Forcat]] a [[Llombai]] el [[21 d'abril]] de [[1404]] on els Centelles foren derrotats.<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 49, {{ISBN|84-6056972-1}}</ref>