Giovanni Giovenale Ancina: diferència entre les revisions

Els seus pares el batejaren amb el nom de '''Juvenal''' en honor del patró de Fossano a qui volgueren agrair la vida de l'infant, que havia estat en perill al nàixer. Com sant [[Juvenal de Narni]], Ancina també fou metge, sacerdot i bisbe.

El [[1574]], acompanyà a [[Roma]], com a metge personal, l'ambaixador del [[Ducat de Savoia|Duc de Savoia]]. A Roma, emprà el temps lliure estudiant [[Teologia]] i tingué [[Roberto Bellarmino]] de professor. En [[1576]], visità la recentment fundada [[Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri]] i començà a assistir-ne als exercicis diaris. En una de les cartes que escrigué al seu germà, Giovanni Matteo:{{Cita|''Fa uns dies, vaig prendre el costum, les tardes, de freqüentar l'Oratori de [[San Giovanni dei Fiorentini]], on tots els dies s'hi fan belles conferències sobre l'[[Evangeli]], les virtuts i els vicis, història eclesiàstica i vides de sants. Tots els dies són tres o quatre els oradors, i l'audiència inclou bisbes, prelats i altres homes distingits... Els que prediquen són persones molt versades en teologia i de vides edificants i gran espiritualitat. Al seu cap hi ha un cert reverend [[Felip Neri|Felip]], ara un home de ja seixanta anys, però magnífic en diversos aspectes, especialment per la seva santedat de vida, la seva admirable prudència, i el seu enginy en idear i promoure exercicis espirituals.''}}També va escriure que Felip Neri tenia gran reputació per descobrir vocacions religioses i que li consultaria sobre ell mateix i pel seu germà, ja que volien fer-se [[cartoixans]].

Felip Neri dissuadí els germans de fer-ho i, després d'examinar durant un temps Giovenale per comprovar-ne la sinceritat, els recomanà d'entrar en la seva congregació, la de l'Oratori: hi ingressaren l'[[1 d'octubre]] de [[1578]]. Quatre anys més tard, Giovenale fou ordenat i el [[1586]] fou enviat a [[Nàpols]] per ajudar en la recent fundació de l'Oratori en aquesta ciutat. Ràpidament, s'hi guanyà fama de bon predicador.

Emprà el seu talent musical per fer créixer la pietat popular; considerava que la música sacra feia més solemne i bella la litúrgia, apropant-la al fidel. Se'n recorden en particular el seu ''Tempio armonico della Beatissima Vergine'', una col·lecció de càntics espirituals per a tres, cinc, vuit i dotze veus.

També implicà moltes famílies nobles en l'obra de l'Oratori: mitjançant l''''Oratorio dei Principi''', introduí les normes de vida catòliques en algunes famílies influents. La tardor de [[1596]], fou cridat a Roma, on el papa [[Climent VIII]] el nomenà bisbe de [[Saluzzo]], on la presència d'heretges era causa de preocupació. No del tot convençut pel nomenament, no l'acceptà fins l'[[agost]] de [[1602]] i prengué possessió de la [[diòcesi]] el [[6 de març]] de [[1603]].