Giro d'Itàlia de 1960: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 21:
 
== Història ==
Tres eren els principals favorits en aquesta edició del Giro d'Itàlia: el luxemburguès [[Charly Gaul]], que defensava la victòria aconseguida l'[[Giro d'Itàlia de 1959|any anterior]], el francès [[Jacques Anquetil]], segon el 1959, i l'italià [[Gastone Nencini]], vencedor el [[Giro d'Itàlia de 1957|1957]], que constituïa la principal esperança del ciclisme italià, que feia poc que havia patit el cop de la prematura mort d'[[Fausto Coppi|''Il campionissimo'']].
 
La primera etapa de muntanya important va ser la 12a, amb final a [[Cervinia]]. Gaul va atacar des de la base de l'ascensió, però no va aconseguir marcar cap diferència amb la resta de favorits. Anquetil, per la seva banda, va fer els deures en la 14a etapa, una [[contrarellotge individual]] de 68 km, en la qual va distanciar a Gaul en 6' 50" i a Nencini en més de quatre.<ref> {{ref-web |url= http://www.museociclismo.it/content/corse/tappa.php?cod=17754 |títol= Tappa n.14 - 43a edizione Giro d'Italia |consulta=2 de maig de 2012 |obra= museociclismo.it |editor= |data= |llengua= italià}} </ref> Gaul semblava condemnat a perdre el Giro, si bé les seves remuntades en edicions anteriors en l'alta muntanya feien que a la penúltima etapa, amb quatre ports, un d'ells el [[Pas del Gavia]], tot estigués per decidir.
Línia 27:
Gaul no va defraudar, i un cop més, va intentar dinamitar la carrera al seu estil. Es va escapar en l'ascensió al Gavia, en el descens va avançar a [[Imerio Massignan]], que anava escapat, i es va adjudicar el triomf d'etapa. Amb tot, aquesta vegada les diferències no foren suficients, i la veritable lluita se situà entre Nencini i Anquetil. El normand va intentar despenjar l'italià en diverses ocasions, però no ho va aconseguir. Finalment fou ell el que quedà despenjat per culpa d'un parell de punxades. Al cim del Gavia sols eren 15", però en el difícil i llarg descens dins a [[Bormio]], aquesta es va ampliar fins a dos minuts i mig, encara insuficient per a la victòria. Anquetil es convertiria l'endemà en el primer ciclista francès en guanyar el Giro d'Itàlia.
 
El català [[Miquel Poblet]] aconseguí tres victòries d'etapa i el valencià [[Salvador Botella]] una.
 
== Equips participants ==
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 14 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.
 
{|