Godofreu I de Villehardouin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
'''Godofreu''' o '''Jofré''' o '''Jofré I de Villehardouin''' (+ entre [[1213]] i [[1218]]) fou un cavaller croat i historiador, senyor de [[Villehardouin]] a França.
 
Fou senescal de [[Xampanya]] vers [[1185]]/[[1191]]. El [[1199]] va marxar a la Croada que havia ajudat a organitzar. El [[1204]] va participar en la conquesta de [[Constantinoble]] i va rebre de l'emperador llatí nomenat, [[Balduí I de Flandes]], el títol de mariscal de ''Romania'' (Grècia). Després de la derrota a la batalla d'[[Adrianòpolis]] el [[14 d'abril]] del [[1205]] va mostrar el seu talent d'estrateg i va salvar l'exèrcit llatí. Va rebre els feus de Makri i Trajanòpolis. El [[1207]], [[Bonifaci de Montferrat]], rei de [[Regne de Tessalònica|Tessalònica]], li va donar el feu de Mosinòpolis.
 
De [[1207]] a [[1213]] va escriure les seves memòries en francès (i no en llatí com era habitual) titulades "''Histoire de la conquête de Constantinople ou Chronique des empereurs Baudouin et Henri de Constantinople''" on va descriure els fets entre [[1198]] i [[1207]] de manera àgil i ben escrita però descuidant els fets que comprometien als croats.
 
Es va casar vers [[1170]] amb una dama de Villemur filla de Dreux Estrabó de Villemur i més tard, abans de marxar a la croada, amb Cana de Lezinnes, filla i hereva de Guillem senyor de Lezinnes.
 
Amb la primera esposa va tenir al seu successor Erard I de Villehardouin, senyor de Lezinnes, Villehardouin, Villy i Ascensières, i senescal de Xampanya.