Gorsedd bretó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
'''Gorsedd bretó''' (''Gorsedd Vreizh'', plural ''gorseddau'', del [[gal·lès]] ''tro'') és una institució [[Neodruïdisme|neodruídica]] que funciona com a Assemblea de Bards i Poetes en bretó. A vegades utilitza el nom ''Goursez'' i es reclama afiliat al [[Gorsedd de Gal·les]], seguint la tradició de [[Théodore Hersart de la Villemarqué]], primer poeta bretó reconegut al [[país de Gal·les]], que va recollir la tradició dels cantaires i contadors al [[Barzaz Breiz]], tradició remesa a l'honor per ''Ti Kaniri Breiz'', secció del Gorsedd que promou el cant tradicional i la composició de cants nous.
 
No s'ha de confondre aquesta tradició, basada en la dels antics celtes, amb el neo-druidisme contemporani, creat en el segle XVIII.
Segons [[Christian-J. Guyonvarc'h]] i [[Françoise Le Roux]], no hi ha pas "filiació tradicional remuntada als antics druides.<ref>''La Civilisation celtique'', p. 184, Ouest-France Université, coll. « De mémoire d’homme : l’histoire », Rennes, 1990, ({{ISBN|2-7373-0297-8}}).</ref> Les opinions dels neo-druides són òbviament diferents, incloent al cinquè gran druida de la Gorsedd, [[Gwenc'hlan Le Scouëzec]]. Aquesta opinió no és ni justificada històricament ni demostrat per treballs científics, i utilitza cert simbolisme procedent de la [[maçoneria]]. El Gorsedd declara en la seva fundació que es consagra a l'estudi, la conservació i el desenvolupament de les Arts, les Lletres i les tradicions celtes. Avui aplega homes i dones residents a la Bretanya històrica inclosos els emigrants i disposada a examinar en tres direccions fraternitat, l'espiritualitat i la nacionalitat (declaració de [[la Gouesnière]] 1983).
 
Línia 11:
[[Théodore Hersart de la Villemarqué]] (1815-1895) va ser el primer bretó iniciat pel [[Gorsedd gal·lès]], i va prendre el nom bàrdic de Hersaty Kervaker. Va crear una « Fraternité des Bardes de Bretagne » (Breuriez Breiz), però no pensà a crear un Gorsedd.
* [[1838]] : La Villemarqué, [[Auguste Brizeux]] i [[Jean-François Le Gonidec]] foren nomenats membres honoraris de la ''Cymdeithas Cymreigyddion y Fenny'' (Societat dels Gal·lesos d'[[Abergavenny]]) [ 5 ]. .
* 1843 (o 1857) : fundació per La Villemarqué de la Breuriez-Breiz (Confraria bretona), on l'activitat és purament literària i lingüística.
* 1867 : Una petita delegació gal·lesa va participar en el Congrés Cèltic Internacional per invitació de la Societat d'Emulació de Côtes-du-Nord.
* 16 d'agost de 1898 : Fundació de la [[Unió Regionalista Bretona]] (URB).
* 1899 : una delegació bretona de vint persones és rebuda pel Gorsedd de Gal les per a formar el nucli d'un grup bretó (presentació de l'espasa d'Arthur).
* 1 de setembre de 1900, la nova assemblea constitutiva es reuneix a l'alberg de la Veuve Le Falc'her a [[Guingamp]]. Jean Le Fustec ''Yann ab Gwilherm'' o ''Lemenik'' és nomenat primer gran druida del ''Gorsedd de la Petita Bretanya.
* 23 de novembre de 1908 : l'associació bàrdica bretona és oficialment declarada com a '''Gorsedd Barzed Gourenez Breiz Izel'' (Gorsedd dels Bards de la Península de Bretanya).
 
El nom actual és Breudeuriezh Drouized, Barzhed hag Ovizion Breizh (Fraternitat dels druides, bards i ovats de Bretanya).
 
== Posicionament filosòfic ==