Gralla (instrument): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cal afegir referències externes i fiables que sustentin el contingut de l'article i, a més, contextualitzar-les bé. |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'instrument musical}}{{Falten referències|data=maig de 2020}}[[Fitxer:Gralla, segle XIX, fons del Museu de la Música de Barcelona.jpg|miniatura|Gralla, segle XIX, fons del [[Museu de la Música de Barcelona]]|247x247px]]
La '''gralla''' és un [[instrument de vent]] fet de fusta format per un tub de forma troncocònica d'uns trenta-cinc centímetres de llargada, que amplifica el so produït per una [[Canya (música)|llengüeta]] de doble canya, l'[[inxa]].<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/gralla}}</ref> En la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] està inclòs en el grup 422.112, dels [[aeròfon]]s de llengüeta doble i tub cònic. D'instruments similars a la gralla, n'hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa fa pensar que l'instrument és molt antic. D'aquests instruments, els més directament relacionats amb la gralla són la [[dolçaina]] valenciana, la dulzaina aragonesa, el [[graile]] occità i la [[gaita]] navarresa.
De gralles en hi ha de diferents tipus: la gralla seca, que és el model més primitiu (té un so sec o dur), la gralla dolça o de claus, que és un model més modern (té un so més dolç i disposa de dues o més claus metàl·liques per augmentar la seva tessitura i fer tons cromàtics); a partir d'aquest últim model han sorgit la gralla baixa i la subbaixa. El suport rítmic que acompanya tradicionalment les gralles és el [[timbal]], fet de llautó i amb membrana de pell amb bordonera cosa que li dóna seva pròpia fisonomia.
Línia 12:
A finals del segle XIX les formacions de grallers es transformen passant del graller solitari o dels dos grallers i tabal a grups de tres i quatre gralles i un o dos tabalers. L'aparició i l'ús de la gralla dolça és la següent transformació que realitzen els grups de grallers per tal de poder ampliar el repertori i facilitar l'execució de les noves melodies. A principis d'aquest segle la majoria de grups de grallers ja han adoptat la gralla dolça com a instrument principal. Aquest període és el que s'anomena [[Època d'or de la gralla]], també relacionat amb l'“Època d'or” dels [[castells]].
A partir de la [[Primera Guerra Mundial]], els grups de grallers inicien una lenta però imparable decadència a causa del canvi de modes musicals i de l'estil de vida de la gent del camp. Això fa replegar els pocs grups de grallers que continuen tocant a l'ús ritual i antic de la gralla com a acompanyament insubstituïble dels [[castells]], altres [[Balls i danses tradicionals|balls populars]] i [[Gegant (folklore)|gegants]].
La revifalla que té lloc a la dècada dels setanta en molts camps relacionats amb la festa i la cultura popular no deixa al marge la gralla, que es convertirà en un més dels senyals d'identitat nacionals recuperats.<ref name="ICUB" /> La seva pràctica travessa els límits geogràfics de les [[comarques tarragonines]] i comença la seva extensió sobre tot el territori català on tradicionalment sonaven instruments de poca potència sonora com el [[flabiol]] i [[tamborí]], el [[sac de gemecs]] i les [[Tarota|tarotes]] o [[Xeremia (cornamusa)|xeremies]].
Línia 22:
* '''[[Gralla dolça|La gralla dolça o de claus]]'''. Com el seu nom indica té un so més dolç, amb un tub sonor més llarg. Mitjançant les claus s’augmenta la tessitura i es faciliten els cromatismes. Amb ella comença l'anomenada època d'or de la gralla, on compositors de renom escrigueren peces de moda, sobretot balls de parella com la masurca o el vals jota.
* '''[[Gralla llarga|La gralla llarga o de quatre claus]]'''. Com el seu nom indica és més llarga que la dolça i té quatre claus als dits petits, a diferència de la dolça que en té bàsicament dos. Això li permet guanyar dues notes i les seves alteracions. És un instrument inventat al tombant del segle XX i que ca en desús durant el Franquisme. Actualment quasi no s'utilitza, ja que per a fer els baixos de la formació ja s'utilitza la gralla baixa.
* '''[[Gralla baixa|La gralla baixa]]'''. Tipus de gralla de tub sonor més llarg que la gralla dolça o llarga, que s'utilitza per a executar la tercera veu en la formació clàssica de tres gralles i un [[timbal]].
* '''[[Gralla subbaixa|La gralla subbaixa]]'''. Gralla amb el tub sonor més llarg i so més greu de tota la tipologia de l'instrument, d'una octava per sota del so d'una gralla dolça.
En un començament les gralles no estaven del tot definides i podien haver-ne de diferents menes. El folkloristes diuen que se'n feien d'escorça d'avellaner cargolada com una paperina amb una sonoritat força diferent.
Línia 47:
== Constructors ==
* Xavi Orrols, gralla seca, gralla de claus i baixa
* Pau Orriols, gralla de claus.
| |||