Guerra del Francès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 15:
{{Guerra del Francès}}
{{Guerres napoleòniques}}
La '''Guerra del Francès''' (també coneguda com a '''Campanya d'Espanya''', '''Guerra de la Independència Espanyola''', o '''Guerra Peninsular''') fou un conflicte bèl·lic entre [[Espanya]] i el [[Primer Imperi Francès]] que s'inicià el [[1808]] amb l'entrada de les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]], i que conclogué el [[1814]], amb el retorn de [[Ferran VII d'Espanya]] al poder.<ref>{{Ref-llibre |autor=Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès |títol=Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès (1808-1814) |url=https://books.google.escat/books?id=FJX8sgEACAAJ&dq=guerra+del+frances+1808+1814&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj6n9-__KXYAhVI8RQKHZMtBykQ6AEINTAD |llengua= |editorial=Museu d'Història de Catalunya |data=2005 |pàgines= |isbn=}}</ref> Fou provocada per la pretensió de [[Napoleó]] d'instal·lar el seu germà [[Josep I d'Espanya|Josep Bonaparte]] en el tron espanyol després de les [[abdicacions de Baiona]]. Forma part de les [[Guerres Napoleòniques]], una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a [[Portugal]], tradicional aliat del [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]]. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre [[afrancesat]]s i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'[[Antic Règim]] i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics impulsats per l'aparició de la [[nacionalisme espanyol|identitat nacional espanyola]] i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la [[Il·lustració]] i la [[Revolució francesa]], paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats.
 
En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la [[guerra de guerrilles]], en una dimensió desconeguda fins al moment.
Línia 44:
Al maig de [[1802]], quan Napoleó va decidir forçar la neutralitat de Portugal que es resistia a trencar com a aliat de la corona britànica, l'exèrcit espanyol va intervenir a Portugal provocant l'efímera [[Guerra de les Taronges]]. Aquest conflicte va rebre aquest nom a causa de la branca de taronges que Godoy va enviar a la reina quan assetjava la ciutat d'Elvas, que va posar de manifest la falta de resolució de la cort espanyola. Des de [[1803]], Espanya va ajudar econòmicament i va posar a disposició la seva [[Armada espanyola|Armada]] per a la guerra naval contra els britànics, que culminaria a l'octubre de [[1805]] en la [[Batalla de Trafalgar]].
 
La gravetat de la derrota hispano-francesa de Trafalgar no va tenir les mateixes repercussions a Espanya i França. Napoleó, proclamat ja el [[1804]] ''Empereur des Français'', va haver de renunciar, llavors, a la invasió immediata per via marítima de la [[Gran Bretanya]], però va poder equilibrar la seva posició amb els triomfs militars successius a [[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]], també anomenada Batalla dels Tres Emperadors el [[2 de desembre]] de [[1805]], i de [[Batalla de Jena|Jena]] el [[14 d'octubre]] de [[1806]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zabecki |nom=David T. |títol=Germany at War: 400 Years of Military History |url=https://books.google.escat/books?id=rCWMBQAAQBAJ&pg=PA663&dq=Joachim+Murat+jena+cavalry&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI5-LKjIHtyAIVw34aCh1-xQTr#v=onepage&q=Joachim%20Murat%20jena%20cavalry&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2014 |pàgines=663 |isbn=1598849816}}</ref> aconseguint acords de pau amb austríacs, russos i prussians. No obstant això, a Espanya, la destrucció de l'Armada va agreujar la crisi econòmica al no permetre les comunicacions amb les colònies americanes, mentre que augmentava el recel cap a la política d'aliança.
 
=== El Bloqueig Continental ===
Línia 52:
La política del Bloqueig va orientar l'interès de Napoleó cap a la península Ibèrica i el [[Mediterrani]] occidental, incrementant la pressió sobre la cort de Portugal, a la qual se li va advertir perquè adoptés mesures per al tancament del comerç amb els britànics des dels seus ports, així com la confiscació dels béns i bloqueig dels residents al país. Davant la inacció portuguesa, a l'agost de [[1807]] Napoleó va encarregar a [[Jean-Andoche Junot]] l'organització en [[Baiona (França)|Baiona]] del ''Cos d'Observació de la Gironda'' amb una força d'uns 30.000 soldats, i reprenent la fórmula de [[1801]] per forçar a acceptar el Bloqueig als portuguesos, va reclamar el suport de la cort espanyola que, a aquest efecte, va enviar a través del comte de Camp Alange un ultimàtum al govern portuguès el [[12 d'agost]] de [[1807]]. A partir del [[25 de setembre]] de [[1807]], els portuguesos van expulsar als navilis anglesos però, anteriorment notificats que el govern britànic no permetria cap acte hostil contra els seus ciutadans a Portugal, no es va realitzar cap acció en aquest sentit.
 
El [[18 d'octubre]] de [[1807]], Junot travessa la frontera acompanyat de tres divisions espanyoles i pocs dies després, el [[27 d'octubre]], el representant de Godoy signa el [[Tractat de Fontainebleau (1807)|tractat de Fontainebleau]], en el qual s'estipula la invasió militar conjunta, la cessió a la corona dels nous ''regnes de Lusitània i Algarves'', així com el repartiment de les colònies.<ref>[http://books.google.comcat/books?id=brilaaaayaaj&printsec=titlepage&hl=ca#PRA1-PA427,M1 Tractat de Fontainebleau] a ''Història de l'aixecament, Guerra i Revolució d'Espanya'', de José María Queipo de Llano, París, 1838.</ref> El dia 30 Junot va entrar a [[Lisboa]] amb uns 1.500 homes esgotats de la marxa mentre el gruix de l'exèrcit va arribar els dies següents. No hi va haver resistència a la invasió però la família reial va refugiar-se a [[Brasil]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Oman |nom=Charles |títol=A History of the Peninsular War |pàgines=28 |editorial=Kessinger Publishing |any=2010 |isbn=1432636820}}</ref>
 
=== Conseqüències de les guerres: crisi econòmica ===
Línia 79:
L'aixecament contra els francesos va partir de les classes populars i dels notables locals. Va començar com una sèrie de motins espontanis, però la seva reiteració i la seva ràpida expansió per tota Espanya permeten entreveure cert grau d'inducció o, si més no, de coordinació. És probable que el detonant fos la pressió de les tropes d'ocupació sobre la població civil, l'obligació de mantenir a un exèrcit depredador d'aliments i béns de consum bàsic, sobretot quan Espanya havia travessat recentment per un cicle de fams i males collites. Ja a l'abril va haver-hi revoltes en ciutats com [[Lleó]] o [[Burgos]], si bé, després de l'[[Aixecament del 2 de maig|aixecament de Madrid]], el 2 de maig de 1808, les accions contra els ocupants es van propagar per tota [[Espanya]]. La difusió de les notícies sobre la repressió exercida per l'exèrcit invasor a [[Madrid]] i a altres localitats va encoratjar la insurrecció. Així mateix, la revolta va tenir certa continuïtat amb el [[Motí d'Aranjuez]], que va derrocar a [[Manuel Godoy|Godoy]] al març de 1808: els qui llavors havien combatut l'aliança contra [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] es van unir de nou contra l'exèrcit del Nord. Un sector majoritari de l'[[Església catòlica|Església]], que considerava en perill la religió i la tradició davant l'onada secularitzadora provinent de [[França]], va viure l'aixecament com una croada. El baix clergat va ser un eficaç agent mobilitzador: la seva agitació i les seves proclames van resultar crucials per transformar una sèrie de revoltes aïllades en una escomesa general contra els francesos que es va estendre amb força en mitjans populars.
 
Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, [[Napoleó Bonaparte]] va establir el comandament a [[Baiona]] per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de [[Madrid]] [[Jean Baptiste Bessières]] va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i [[Setge de Saragossa (1808)|Saragossa]]; [[Bon-Adrien Jeannot de Moncey|Jeannot de Moncey]] va marxar cap a [[València]] amb 9.000 homes i [[Guillaume Philibert Duhesme]] amb 12.710 tropes cap a [[Catalunya]], posant [[Primer setge de Girona de 1808|setge a Girona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chandler |nom=David G |títol=The Campaigns of Napoleon |url= |llengua=anglès |editorial=Weidenfeld & Nicolson |data=1994 |pàgines=611 |isbn=0-297-81367-6}}</ref> Finalment, [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang|Pierre-Antoine Dupont]] conduiria 13.000 homes al sud cap a [[Sevilla]] i el port de [[Cadis]], que resguardava la flota de [[François Rosilly]] de la [[Royal Navy]].<ref name=gates>{{Ref-llibre |cognom=Gates |nom=David |títol=The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War |url= |llengua=anglès |editorial=W W Norton & Co |data=1986 |pàgines=51 |isbn=0-393-02281-1}}</ref> [[Joseph Chabran]] del [[Cos d'Observació dels Pirineus Orientals]] del [[Guillaume Philibert Duhesme|general Duhesme]] amb 800 genets i quinze peces d'artilleria passant per [[Tarragona]] i s'havia d'establir a [[Tortosa]], a la mateixa distància de [[València]] i [[Saragossa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Servicio Histórico Militar |títol=Guerra de la Independencia, 1808-1814: Primera campaña de 1808 |pàgines=81 |editorial=Editorial San Martín |any=1966 |isbn=8497810317}}</ref> Després del fracàs de l'assalt, Moncey va decidir abandonar l'expedició a València, i tornar cap a Madrid pel camí d'[[Almansa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Muñoz i Maldonado |nom=Josep |títol=Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814 |pàgines=259 |editorial=José Palacios |any=1833 |url=https://books.google.escat/books?id=Xad6Gs_mGA8C&pg=PA255&dq=josep+caro+san+onofre&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj5tvOh0fbkAhWSEBQKHXgUCM0Q6AEIKzAA#v=onepage&q=josep%20caro%20san%20onofre&f=false}}</ref>
 
=== Primers combats ===
Línia 85:
Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a [[Manresa]], o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a [[Lleida]]. El [[6 de juny|6]] i [[14 de juny]] es donen els primers incidents bèl·lics importants a la [[batalla del Bruc]], primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics. Les tropes franceses són derrotades a la [[batalla de Bailén|batalla de Bailèn]] el juliol i inicien el [[Bloqueig de Barcelona]], que és respost per les forces de [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]] que es trobaven a l'[[Empordà]] per prendre [[Girona]], fracassant en dues ocasions, el juny i juliol.
 
Amb el suport financer de [[Nathan Mayer Rothschild]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kaplan |nom=Herbert H. |títol=Nathan Mayer Rothschild and the Creation of a Dynasty: The Critical Years 1806-1816 |url=http://books.google.cat/books?id=khxKMg6wjH4C&printsec=frontcover&dq=Rothschild+wellington&hl=ca&sa=X&ei=I9eZU7XhI-i70QXQg4AQ&ved=0CB0Q6AEwAA#v=onepage&q=Rothschild%20wellington&f=false |llengua=anglès |editorial=Stanford University Press |data=2006 |pàgines=48 |isbn=080475165X}}</ref> [[Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington|Arthur Wellesley]] fou nomenat cap de la força expedicionària a [[Portugal]] i va derrotar [[Jean-Andoche Junot]] a la [[Batalla de Roliça]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Patterson |nom=Benton Rain |títol=The Generals |url=http://books.google.cat/books?id=cz6NFIIaB3sC&pg=PA64&dq=Roli%C3%A7a+battle+wellesley&hl=ca&sa=X&ei=MvBCU6arFdCv4QTKzoDwBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Roli%C3%A7a%20battle%20wellesley&f=false |llengua=anglès |editorial=NYU Press |data=2005 |pàgines=64 |isbn=0814767176}}</ref> i a la [[Batalla de Vimeiro]]{{sfn|Wellington|Gurwood|1844|p=90}} l'agost de [[1808]], i la resultant [[Convenció de Sintra]] acordada per [[Hew Whitefoord Dalrymple]] estipulava que l'exèrcit britànic transportaria el francès fora de [[Lisboa]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Patterson |nom=Benton Rain |títol=The Generals |url=http://books.google.cat/books?id=cz6NFIIaB3sC&pg=PA64&dq=Roli%C3%A7a+battle+wellesley&hl=ca&sa=X&ei=MvBCU6arFdCv4QTKzoDwBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Roli%C3%A7a%20battle%20wellesley&f=false |llengua=anglès |editorial=NYU Press |data=2005 |pàgines=67 |isbn=0814767176}}</ref> La derrota francesa a la [[batalla de Bailén]] i les derrotes a Portugal, i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de [[Madrid]], que consistien en l'exèrcit del general [[Joaquín Blake]] a la costa nord, l'exèrcit del general [[Francisco Javier Castaños]] al voltant de Tudela, l'exèrcit del general [[José Rebolledo de Palafox]] al voltant de Saragossa, i l'exèrcit d'Extremadura<ref>{{ref-llibre |cognom=Guirao Larrañaga |nom=Ramon |títol=Tauste en su Historia. Actas de las X Jornadas sobre la Historia de Tauste |pàgines=23 |editorial=AC El Patiaz |isbn=9788461523368 |url=https://books.google.escat/books?id=E5yLBQAAQBAJ&pg=PA23&dq=Blake+Casta%C3%B1os+Tudela+Palafox+Zaragoza&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi26PG594blAhXODGMBHaN4BsAQ6AEIKDAA#v=onepage&q=Blake%20Casta%C3%B1os%20Tudela%20Palafox%20Zaragoza&f=false |consulta=6 octubre 2019 |capítol=Algunos aspectos de Tauste y los taustanos durante los sitios de Zaragoza |data=2009}}</ref> van forçar el rei [[Josep I Bonaparte]] a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'[[Ebre]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=9 |isbn=}}</ref>
 
Napoleó va decidir resoldre directament els problemes militars de la Península Ibèrica, creuant la frontera el [[4 de novembre]] amb 200.000 homes decidit a la reconquista de Madrid, i la derrota de l'exercit anglès.<ref>{{ref-web |cognom=Rubio Andrada |nom=Manuel |cognom2=Rubio Muñoz |nom2=Francisco Javier |url=https://chdetrujillo.com/el-ejercito-de-extremadura-en-la-guerra-de-la-independencia-1808-1811-bosquejo-historico-2/ |consulta=6 octubre 2019 |títol=El Ejército de Extremadura en la Guerra de la Independencia (1808-1811): Bosquejo histórico |editor=Coloquios Históricos de Extremadura |data=2019}}</ref> Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la [[batalla de Tudela]] el [[23 de novembre]] i els francesos avançaren de nou sobre [[Madrid]] derrotant pocs dies després als espanyols en la [[batalla de Somosierra]], entrant a la capital el 4 de desembre. [[Nicolas Jean de Dieu Soult|Soult]] rep ordres de l'emperador de perseguir i derrotar l'exèrcit anglès del [[John Moore (general)|general Moore]], que ha de reembarcar durant la [[batalla de La Corunya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Oman |nom=Charles |títol=A History of the Peninsular War |volum=Vol. I 1807–1809 |url=http://www.archive.org/details/ahistorypeninsu01omangoog |llengua=anglès |editorial= |data=1902–1930 |pàgines=503 |isbn=}}</ref> Saragossa quedà assetjada,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=10 |isbn=}}</ref> Saint-Cyr derrotà les tropes de [[Joan Miquel de Vives i Feliu]] a la [[Batalla de Llinars]] i entren a la capital de Catalunya el [[17 de desembre]] de [[1808]].
Línia 94:
 
=== La guerra s'estanca ===
Després de la sortida de [[Napoleó]] de la península al gener de 1809, els espanyols van llançar una sèrie de violents contraatacs, buscant de totes totes la batalla decisiva. Es van aconseguir algunes petites victòries en batalles campals però les derrotes van ser molt més nombroses fins a la catàstrofe definitiva a la [[batalla d'Ocaña]] i pocs dies després a la [[batalla d'Alba de Tormes]] que van deixar Espanya oberta a la dominació francesa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=S. de Aldama |nom=Dionisio |cognom2=García González |nom2=Manuel |títol=Historia general de España desde los tiempos primitivos hasta fines del año 1860: inclusa la gloriosa guerra de Africa |url=https://books.google.escat/books?id=VYUNAQAAIAAJ&pg=PA101&dq=mayor+derrota+oca%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj1k9vYu4flAhU5A2MBHWvwDIYQ6AEIUTAF#v=onepage&q=mayor%20derrota%20oca%C3%B1a&f=false |llengua=castellà |editorial=M. Tello |data=1862 |volum=vol.18 |pàgines= p.101 |isbn= }}</ref>
 
Amb la derrota d'Àustria a la [[Cinquena Coalició]] i la signatura de la [[Pau de Schönbrunn]], Napoleó pogué destinar més tropes a la guerra peninsular.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pawly |nom=Ronald |títol=Napoleon’s Polish Lancers of the Imperial Guard |pàgines=23 |editorial=Bloomsbury Publishing |any=2012 |llengua=anglès| |isbn=1780964137 |url=https://books.google.escat/books?id=h1qbCwAAQBAJ&pg=PA23&dq=14+october+1809+Sch%C3%B6nbrunn&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMmPeVvbjeAhXPesAKHUKGAyQQ6AEINzAC#v=onepage&q=14%20october%201809%20Sch%C3%B6nbrunn&f=false |consulta=3/11/2018}}</ref> L'abril de [[1810]], s'inicia el [[setge de Lleida (1810)|setge de Lleida]], defensada pel general Juan Garcia Conde i amb el suport de les divisions del general O'Donnell. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància i una nova invasió de [[Portugal]] fracassa a la [[batalla de Buçaco]].<ref name="books"/>
 
[[Fitxer:First French Empire 1812.svg|miniatura|El [[Primer Imperi Francès]] en blau fosc, i els seus estats satèl·lits ([[1811]]).]]