Grec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 17:
{{Temes indoeuropeus}}
La '''llengua grega''' (ελληνική γλώσσα o simplement '''ελληνικά''' AFI [elini'ka] ''hel·lènic'')
constitueix la seva pròpia branca dins de les [[llengües indoeuropees]].
El [[grec modern]] és parlat per entre 15 i 22 milions de [[Grecs|persones]], és la llengua oficial de [[Grècia]] i part de [[Xipre]], i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la [[colonització grega]] en l'[[Antiguitat clàssica|Antiguitat]]: [[Albània]], [[Bulgària]], [[Macedònia del Nord]], [[Itàlia]], [[Turquia]], [[Armènia]], [[Geòrgia]], [[Ucraïna]], [[Moldàvia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Egipte]] i [[Jordània]], així com a [[diàspora grega|comunitats d'emigrants]] arreu del món, incloent-hi [[Austràlia]], els [[Estats Units]], el [[Canadà]], [[Alemanya]] i altres estats.
El grec s'escriu amb l'[[alfabet grec]], antecessor dels alfabets [[alfabet llatí|llatí]] i [[alfabet ciríl·lic|ciríl·lic]].
El grec s'ha escrit en [[alfabet grec]] des del [[segle IX aC]] a [[Antiga Grècia|Grècia]] (anteriorment s'havia escrit en [[escriptura lineal B]]) i des del {{segle|IV|-|s}} a [[Xipre]] (anteriorment, en [[sil·labari xipriota]]).
El grec és una de les branques de les [[llengües indoeuropees]] amb material escrit més antic, amb escrits fragmentaris en [[Micènic|grec micènic]] del segle XV o XIV aC. La [[literatura grega]] té una història contínua de gairebé tres mil anys, la més llarga de totes les llengües indoeuropees.
Línia 32:
{{Principal|Grec koiné}}
A partir de la unificació de Grècia sota [[Filip de Macedònia]], el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'[[Alexandre el Gran]] a tot l'[[Orient]].
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, ''comú''). Hi van escriure, entre altres, el [[filòsof]] [[Aristòtil]], l'[[historiador]] [[Polibi]] i el [[moralista]] [[Plutarc]]. Va ser durant molts segles la ''lingua franca'' de l'imperi Romà (època durant la qual el [[Nou Testament]] va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
== Grec medieval o bizantí ==
Línia 442:
* Villar, F., 1996a (2a ed.): Els indoeuropeus i els orígens d'Europa. Llenguatge i història, Madrid.
** - i d'Encarnação, J (eds.), 1996b: La Hispània preromana, Salamanca.
* Watkins, C. 1995. «El protoindoeuropeo», a Giacalone, A. i Ramat, P (eds.), Les llengües indoeuropees, Madrid, p. 57-117.
</div>
| |||