Grec koiné: diferència entre les revisions

 

== Història ==

El grec koiné va sorgir com a llengua comuna entre els exèrcits d'[[Alexandre Magne]]. A mesura que els [[estat]]s grecs sota el lideratge del [[Regne de Macedònia]] van conquerir i colonitzar el món conegut, el seu nou dialecte es va acabar parlant des d'[[Egipte]] fins a tocar l'[[Índia]]. Tot i que els elements del koiné van formar-se durant l'era clàssica tardana, les cultures sota domini hel·lènic també van influenciar al seu torn la llengua en el període postclàssica, a partir de la mort d'Alexandre ([[323 aC]]). El pas cap al següent període, el del [[grec medieval]], comença a partir de la fundació de [[Constantinoble]] per [[Constantí I el Gran]], el [[330]]. Així, el període postclàssic de la llengua grega abasta la creació i l'evolució del grec koiné durant tota l'era hel·lenística i la romana de la [[història de Grècia]] fins al començament de l'[[edat mitjana]].

 

== El mot ''koiné'' ==

''Koiné'' (del grec {{polytonic|Κοινή}}, 'comú') és un terme que ja els intel·lectuals antics havien usat per a anomenar altres varietats de la llengua grega. Escoles com la [[Apol·loni el Díscol|d'Apol·loni el Díscol]]<!-- NO SÉ SI ÉS CORRECTE -->i d'[[Heli Herodià]]<!-- NO SÉ SI ÉS CORRECTE -->van usar el mot ''koiné'' per a referir-se al [[protogrec]], mentre que d'altres l'usaven per a referir-se a qualsevol forma vernacular del grec que fos diferent de la llengua literària. Quan el koiné va esdevenir gradualment llengua literària, al seu torn, alguns en distingien dues formes: l<nowiki>'</nowiki>''hel·lènic'' ('grec', forma literària postclàssica) i el ''koiné'' ('comú', llengua parlada popular). D'altres van optar per referir-se amb ''koiné'' al dialecte d'[[Alexandria]], un terme usat sovint per alguns classicistes moderns.

 

== Orígens ==

Les arrels lingüístiques del koiné són incertes des de temps antics. Durant l'època hel·lenística la majoria d'intel·lectuals pensaven que el koiné era el resultat de la barreja dels quatre dialectes principals del [[grec antic]] ("<ruby><rb>{{polytonic|ἡ}}</rb><rp>[</rp><rt>la</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|ἐκ}}</rb><rp>[</rp><rt>de</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|τῶν}}</rb><rp>[</rp><rt>els</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|τεττάρων}}</rb><rp>[</rp><rt>quatre</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|συνεστῶσα}}</rb><rp>[</rp><rt>composició</rt><rp>]</rp></ruby>"). El lingüista austríac P. Kretschmer va donar suport a aquesta teoria a començaments del {{segle|XIX|s}} en el seu llibre ''Die Entstehung der Koine'' ('El naixement del koiné', [[1901]]), mentre que l'intel·lectual alemany Wilamowitz i el lingüista francès Antoine Meillet, tot basant-se en els molts elements [[grec jònic|jònics]] del koiné —com ara {{polytonic|σσ}} en comptes de {{polytonic|ττ}} ({{polytonic|θάλασσα, θάλαττα}}) i {{polytonic|ρσ}} en comptes de {{polytonic|ρρ}} ({{polytonic|ἀρσενικός, ἀρρενικός}})— van considerar-lo una forma simplificada del jònic.

 

 

== Fonts del koiné ==

Els primers intel·lectuals que van estudiar el koiné -tant en temps moderns com alexandrins- eren classicistes que havien tingut com a model la llengua àtica literària del període clàssic, i veien malament qualsevol altre tipus de parla hel·lenística. El koiné va ser, doncs, considerat una forma corrupta de grec que no mereixia gran atenció. La reconsideració de la importància històrica i lingüística del koiné no va començar fins al segle XIX, quan intel·lectuals de renom van dur a terme una sèrie d'estudis sobre l'evolució del koiné al llarg dels períodes hel·lenístic i romà. Les fonts usades en aquests estudis van ser moltes i de fiabilitat desigual. Les més significatives són les inscripcions del període postclàssic i els [[papir]]s, ja que són texts amb contingut autèntic i que poden ser estudiats directament. Altres fonts significatives són la [[Septuaginta]], la traducció grega de l'[[Antic Testament]]; i el [[Nou Testament]]. Les ensenyances dels Testaments es dirigien a gent comuna, raó per la qual usen la llengua més popular del moment. També es pot extreure informació dels intel·lectuals aticistes dels períodes hel·lenístic i romà, els quals, a fi de lluitar contra l'evolució de la llengua, publicaven treballs que comparaven el "correcte" àtic i l'"incorrecte" koiné:

 

 

== Evolució des del grec antic ==

L'estudi de totes les fonts dels sis segles que per conveni comprèn el koiné posa de manifest canvis lingüístics respecte al grec antic pel que fa a [[fonologia]], [[Morfologia (lingüística)|morfologia]], [[sintaxi]], vocabulari i altres elements de la llengua parlada. La major part de les formes noves van començar com a rares i gradualment es van anar fent més freqüents fins que es van consolidar. Arran dels canvis que van tenir lloc en l'evolució del koiné, la llengua grega va acabar semblant-se tant als seus successors [[grec medieval|medieval]] i [[grec modern|modern]] que gairebé tots els trets del grec modern es poden traçar fins als texts supervivents del koiné. Com molts dels canvis que van tenir lloc entre el [[grec antic]] i el modern es van introduir en el koiné, aquest és avui dia en bona part intel·ligible pels parlants de grec modern.

 

=== Fonologia ===

El koiné representa un període de transició fonològica. Al principi del període era virtualment idèntic al grec antic, i al final tenia molt més en comú amb la fonologia del grec modern.

 

 

== El koiné bíblic ==

Amb '''''koiné bíblic''''' ens referim a les varietats del grec koiné usades en la [[Bíblia]] [[cristianisme|cristiana]] i altres texts afins. Les fonts principals que en tenim són:

* La [[Septuaginta]], una traducció grega del {{segle|III|-|s}} de la bíblia [[hebreu|hebrea]], que inclou els [[llibres deuterocanònics]], una sèrie de llibres que actualment no formen part del cànon [[judaisme|jueu]], però que la seva acceptació anterior va fer que s'incloguessin en l'[[Antic Testament]] no [[protestantisme|protestant]]. La majoria de texts són traduccions, però hi ha alguns fragments compostos originàriament en grec, com per exemple el Llibre de Sirach<!-- ORTO? -->; i

 

=== El koiné del Nou Testament ===

La taula següent representa la pronunciació del koiné del Nou Testament, derivat en part del dialecte parlat a [[Judea]] i [[Galilea]] durant el {{segle|I|s}}, i similar al que es parlava a [[Alexandria]]. S'hi pot observar les diferències de pronunciació respecte al dialecte àtic, més estàndard, del koiné: la fricativa {{IPA|/[[Fricativa bilabial sonora|β]]/}}, la fortament aspirada {{IPA|/tʰ/}} i la conservació de la distinció entre les quatre vocals frontals {{IPA|/i/}}, {{IPA|/e/}}, {{IPA|/i/}} i {{IPA|/y/}} (que encara és arrodonida), entre d'altres.

 

 

== Exemples ==

=== Epitafi de Seikilos ===

[[Fitxer:Seikilos.svg|miniatura|La lletra de l'epitafi, transcrita en l'alfabet grec modern, amb els signes musicals a sobre.<br />''Sóc una làpida, una icona. Seikilos em va posar aquí com a signe de record immortal.'']]En aquest {{audio|Ο Επιτάφιος του Σεῖκιλου - Epitaph of Seikilos.ogg|arxiu d'àudio}} es pot sentir la pronunciació en grec koiné de l'[[epitafi de Seikilos]]. Es creu que és la composició més antiga del món que es conserva completa amb notació musical (d'entre el [[200 aC|200]] i el [[100 aC]]).

 

=== Nou Testament ===

L'extracte següent, el començament de l'[[Evangeli]] de [[Sant Joan Evangelista|Joan]], està transcrit amb una pronunciació reconstruïda d'una varietat que va ser progressivament més popular al començament de l'era cristiana, amb unes vocals properes a les del grec modern.