Rafael Santos i Torroella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
nombre de cartes
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 93:
 
== Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella ==
L’any 2014 l’[[Ajuntament de Girona]], en paral·lel a l’adquisició del fons artístic Santos Torroella, va rebre en donació l’[[Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella]] per part dels hereus de [[María Teresa Bermejo Hernández|María Teresa Bermejo]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/666278-el-fons-santos-torroella-inclou-la-donacio-de-larxiu-i-la-biblioteca-del-critic.html|títol=El fons Santos Torroella inclou la donació de l'arxiu i la biblioteca del crític|consulta=|llengua=Català|editor=El Punt Avui|data=29/7/2013}}</ref> Els treballs de tractament són a càrrec de l’[[Arxiu Municipal de Girona]]. <ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/324/girona-comenca-a-difondre-larxiu-santos-torroella-posant-en-linia-documents-sobre-les-avantguardes-de-principis-del-xx/noticia/2798898/|títol=Girona comença a difondre l'arxiu Santos Torroella posant en línia documents sobre les avantguardes de principis del XX|consulta=|llengua=Català|editor=CCMA|data=10/7/2017}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://cat.elpais.com/cat/2018/06/13/cultura/1528894775_069044.html|títol=Santos Torroella, defensor, amic i referent de Dalí|consulta=|llengua=Català|editor=El País|data=13/6/2016}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/07/10/girona-comenca-difondre-larxiu-santos/855975.html|títol=Girona comença a difondre l'arxiu Santos Torroella|consulta=|llengua=Català|editor=Diari de Girona|data=10/7/2017}}</ref>
 
=== Fons Documental ===
Línia 106:
* '''[[Dau al Set]]:''' Rafael Santos Torroella fou un col·laborador del grup artístic d’avantguarda de Dau, creat a Barcelona l’any 1948. Els membres fundadors van ser el poeta [[Joan Brossa i Cuervo|Joan Brossa]], el filòsof [[Arnau Puig i Grau|Arnau Puig]], els pintors [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]], [[Antoni Tàpies i Puig|Antoni Tàpies]], [[Modest Cuixart i Tàpies|Modest Cuixat]] i [[Joan-Josep Tharrats i Vidal|Joan-Josep Tharrats]]. Els documents sobre les dues exposicions celebrades, una mostra de gairebé la pràctica totalitat dels 56 números de la revista «Dau al set» i correspondència vinculada al grup, també es troben entre la documentació present a l’Arxiu.
* '''[[Escola d'Altamira|Escola d’Altamira]]:''' L’Escola d’Altamira va comptar amb dues edicions, a l’any 1949 i a l’any 1950, totes celebrades a [[Santillana del Mar]]. L’Escola fou un projecte impulsat pel pintor [[Mathias Goeritz]] amb l’objectiu d’impulsar l’avantguarda artística espanyola. Rafael Santos Torroella, entre d’altres personalitats, formava part del nucli organitzador. Sobre l’Escola d’Altamira l’Arxiu compta amb documents de gestió, fotografies, textos mecanografiats i manuscrits amb totes les conferències, catàlegs, programes d’actes i correspondència.
* [[Galeries Dalmau|'''Galeries Dalmau:''']] Entre la documentació de l’Arxiu hi destaca el fons documental de les Galeries Dalmau de Barcelona. Les Galeries Dalmau van ser el principal focus de l’art d’avantguarda a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Van ser fundades a l’any 1906 pel pintor, marxant i restaurador, [[Josep Dalmau i Rafel|Josep Dalmau i Rafael]] ([[Manresa]], 1867-Barcelona, 1937) i van cessar la seva activitat l’any 1930. El fons està constituït per documents textuals, però també conté fotografies i retalls de premsa. S’hi troba correspondència entre Josep Dalmau amb els artistes ([[Pablo Picasso]], [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí,]] [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], [[Francis Picabia]], [[Juan Gris]], Albert Gleziers, [[André Breton]], etc)  a més dels catàlegs i les invitacions de les exposicions realitzades i els documents de gestió de les galeries. La documentació de les Galeries Dalmau constitueix un testimoni imprescindible per entendre el context artístic barceloní, però també mundial, de les primeres dècades del segle XX. <ref>{{Ref-web|url=https://www.bonart.cat/actual/lajuntament-publica-la-correspondencia-entre-picasso-miro-i-dali-i-els-propietaris-de-les-galeries-dalmau/|títol=CORRESPONDÈNCIA ENTRE PICASSO, MIRÓ I DALÍ I ELS PROPIETARIS DE LES GALERIES DALMAU|consulta=|llengua=Català|editor=BonArt|data=10/7/2017}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://cat.elpais.com/cat/2017/08/26/cultura/1503773543_866148.html|títol=Les Galeries Dalmau, ‘reobren’ a Internet|consulta=|llengua=Català|editor=El País|data=26/8/2017}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.cat/comarquesgironines/secrets-Galeries-Dalmau-Barcelona-cartes_0_1829817164.html|títol=Els secrets de les Galeries Dalmau de Barcelona|consulta=|llengua=Català|editor=Diari Ara|data=10/7/2017}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1191070-les-galeries-dalmau-a-internet.html|títol=Les Galeries Dalmau, a internet|consulta=|llengua=Català|editor=El Punt Avui|data=10/7/2017}}</ref>
* '''Homenatges i condecoracions:''' La tasca de Rafael Santos Torroella en favor de l’art va ser àmpliament reconeguda i homenatjada, abans i després de la seva mort. Entre aquests homenatges és imprescindible posar en relleu la documentació relativa a la concessió de la [[Creu de Sant Jordi (distinció)|Creu de Sant Jordi]], per part de la [[Generalitat de Catalunya]] l’any 1992, els homenatges de diferents institucions amb motiu del seu 80è aniversari, les làmines amb dibuixos dels alumnes de Belles Arts de la [[Universitat de Barcelona|Facultat de Barcelona]] reconeixent-li la tasca de professor o la Medalla d’Or de les Belles Arts, concedida pel govern espanyol a l’any 1990. També cal destacar el seu discurs d'ingrés a la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]]. Paral·lelament a tots els homenatges dedicats a la seva persona, Rafael Santos també fou l’impulsor d’actes de tribut a diferents personalitats. Sobre aquesta faceta, cal destacar l’homenatge al poeta [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], amb motiu del seu seixantè aniversari. <ref>{{Ref-web|url=https://www.escriptors.cat/autors/ribac/biografia-carles-riba|títol=Carles Riba (1893-1959)|consulta=|llengua=Català|editor=Associació d'Escriptors en Llengua Catalana|data=}}</ref>A l’any 1953 un grup d’amics van dedicar-li un homenatge i un manifest signat per diferents personalitat. La recollida de signatures va anar a càrrec de Rafael Santos Torroella. Al catàleg de la correspondència s’hi troben totes les cartes enviades per Rafael Santos Torroella a diferents personalitats convidant-les a formar part de la relació de persones signants. Entre aquestes s’hi troben els poetes, Ildefonso Manuel Gil i [[Gerardo Diego]], l’escriptor, [[Gregorio Marañón y Posadillo|Gregorio Marañón]], els escultors, Cristino Mallo i [[Àngel Ferrant Vázquez|Àngel Ferrant]], l’actriu, [[Conchita Montes]], entre molts d’altres.
* '''Premis d’art i literatura:''' L’Arxiu també compta amb documentació sobre premis d’art i literatura en què Rafael Santos Torroella va resultar premiat, hi va concórrer o va formar part del jurat. Alguns dels premis més destacats són el [[Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana|Premi Ciutat de Barcelona]] (en l’edició de l’any 1956 Rafael Santos va obtenir el primer premi per l’obra ''Hombre Antiguo''), el Premio Boscán (en l’edició de any 1959, Santos Torroella va ser premiat per l’obra ''Cerrada Noche''), la documentació generada amb motiu de les diferents edicions de la Fira del Dibuix de Barcelona i el Premio Camón Aznar ([[Saragossa]]) dedicat a les Arts.
* [[Triennal de Milà|'''Triennal de Milà:''']] L’arxiu disposa de documentació relativa a la IX Triennal de Milà a l’any 1951, en què Espanya va participar-hi per primera vegada. El projecte i la realització del pavelló espanyol d’aquest certamen d’art va anar a càrrec de l’arquitecte català [[Josep Antoni Coderch i de Sentmenat|Josep Antoni Coderch]]. Rafael Santos Torroella i María Teresa Bermejo van ser els encarregats de la selecció i la disposició de les peces exposades. S’hi van exposar talles romàniques, un quadre de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], escultures d’[[Àngel Ferrant Vázquez|Àngel Ferrant]], [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]] i [[Jorge Oteiza Enbil|Jorge Oteiza]], peces d’orfebreria, teixits, gravats, ceràmica, etc. El certamen fou un èxit i va guanyar dos diplomes d’honor, cinc medalles d’or i altres reconeixements menors. A l'Arxiu s'hi troben catàlegs, reproduccions de les obres participants, correspondència entre Coderch i el matrimoni Santos Torroella i tercers, postals, factures i altres documents de gestió, articles de premsa i fotografies.