Guaràmides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
Cyrille Toumanoff ha originat el concepte de « Guaràmida » quan ha recusat la tesi tradicional sostinguda sobretot en la ''Crònica georgiana '' que feia del « curopalat Guaram » un « Bagràtida pur », fill d'un emigrat jueu anomenat Salomó, descendent del rei [[David]], i d'una princesa cosròida, que hi hauria ser escollit com a rei d'Ibèria perquè « la descendència dels fils de Gurgalan (''sic'') s'havia extingit ».<ref>Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 216.</ref><ref>Marie-Félicité Brosset, ''op. cit.'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 219</ref><ref>{{En}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, {{P.}}406-407 </ref>
Una altra tradició feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homònim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de <ref>Stockvis, ''Généalogie des rois de Géorgie'', chapitre IV, Tableau généalogique <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr><abbr class="abbr" title="numéro"></abbr> 2, qui donne la descendance suivante : Gouaram <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Stéphanos <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> d'Ibérie, père de Gouaram, père de Varaz-Bakour, père de Nerseh, père d'Adarnassé <abbr class="abbr" title="premier">I<sup>er</sup></abbr><abbr class="abbr" title="premier"></abbr> de Tao.</ref> [[Vakhtang I Gorgasali]] d'Ibèria, que a més hauria estat l'ancestre a la cinquena generació d'Adarnases, el pare d'Achot I d'Ibèria.
En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,<ref>Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achot príncep d’Armènia, qui va anar al país i el va subjugar. </ref> considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle [[Segle VIII|<span class="romain">VIII</span>]] amb el príncep [[Vassak Bagratuní]], fill del príncep d'Armènia [[Aixot II Bagratuní]], i el seu propi fill Adarnases que, per fugir la repressió àrab després de la batalla de [[Bagrevand]] el 772/775, es va refugiar a Ibèria.
== Història ==
Segons Cyril Toumanoff, els « Guaràmides » s'originen doncs del llinatge de Guaram o Gorgenes I, nét del rei [[Vakhtang I Gorgasali|Vakhtang]] I d'Ibèria per la seva esposa romana d'Orient, que hauria obtingut a títol hereditari els principats de [[Javakètia]] i [[Calarzene]].
Els Guaràmides van regnar a continuació amb el títol de [[Curopalat de Kartli|príncep-primat d'Ibèria]] durant tres períodes (588-627, 684-748 i 779/780-786) com vassalls de l'Imperi Bizantí o del [[Califa]] [[Àrabs|àrab.]] Tres d'entre ells porten igualment el títol romà d'Orient de [[Curopalata|curopalat.]]
Línia 20:
== Prínceps-primats d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides ==
* [[Guaram I d'Ibèria]] (588-c. 590) ;
* [[Esteve I d'Ibèria]] (c. 590-627) ;
* [[Guaram II d'Ibèria]] (684-c. 693) ;
* [[Guaram III d'Ibèria]] (vers 693- 748) ;
* [[Esteve II d'Ibèria]] (779/780-786).
== Notes i referències ==
Línia 32:
== Vegeu també ==
=== Articles relacionats ===
* [[Regne d'Ibèria]]
* [[Curopalat de Kartli|Curopalat d'Ibèria o Kartli<br> ]]
* [[Cosròides]]
=== Bibliografia ===
* Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', p. 216-223.
*Christian Settipani, ''Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VI <sup>e</sup> au IX <sup>e</sup> siècle'', Paris, de Boccard,‎ 2006, 634 p. ({{ISBN|978-2-7018-0226-8}}), p. 420-431, « Les princes d’Ibérie du VI <sup>e</sup> au VIII <sup>e</sup> siècle », tableaux p. 443.
* {{En}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, p. 406-407.
*Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, ''Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours'', préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966.
*Cyrille Toumanoff, ''Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX <sup>e</sup> siècle : Tables généalogiques et chronologiques'', Rome,‎ 1990, p. 382-383 et 533.
| |||