Guercino: diferència entre les revisions

'''Giovanni Francesco Barbieri''' ([[8 de febrer]] de [[1591]] — [[9 de desembre]] de [[1666]]), més conegut amb el [[sobrenom]] '''Guercino''' o '''Il Guercino''', va ser un pintor [[barroc]] [[Itàlia|italià]] nascut en la regió d'[[Emilia-Romagna|Emilia]], encara que va viure i va pintar també a [[Roma]] i [[Bolonya]]. Representa el període de transició del [[Pintura clasicista|classicisme romà-bolonyès]] al [[Pintura barroca|barroc]] ple. «''Guercino''» significa «''guerxo''» en [[italià]]. Tenia aquest sobrenom perquè patia d'[[estrabisme]].

Guercino va néixer a [[Cento]], un poble entre [[Bolonya]] i [[Ferrara]]. A l'edat de 17 anys es va associar amb [[Benedetto Gennari|Benedetto Gennari "el Vell"]], un pintor de l'[[escola de Bolonya]]. El [[1615]] es va traslladar a Bolonya, on les seves obres es van guanyar els elogis de [[Ludovico Carracci]], ja ancià. Va pintar dos grans llenços, ''Elías alimentat per corbs'' i ''Sansó detingut pels filisteus'', d'un fort estil [[caravaggio|caravaggista]] (encara que és poc probable que pogués veure cap [[Caravaggio]]). Aquests olis van ser pintats per al cardenal Serra, el legat papal a [[Ferrara]].

''Els pastors d'Arcadia (Et in Arcadia ego)'' (Roma, [[Galleria Nazionale d'Arte Antica]]) va ser pintat el 1618, alhora que ''Marsias escorxat per Apol·lo'' ([[Palazzo Pitti]] de [[Florència]]). Com va dir sovint, el seu estil en aquests anys estava fortament influït pels Carracci. Algunes de les seves obres posteriors en canvi s'assemblen més a les del seu contemporani [[Guido Reni]], qui va arribar a acusar-li de plagi. Estan pintades amb més lluminositat i claredat, amb figures més dolces, el que suscitaria crítiques en segles posteriors.

En vida, Guercino va ser molt famós i fins i tot [[Diego Velázquez|Velázquez]] li va visitar en el seu primer viatge a [[Itàlia]] (1629-31). Guercino va ser recomanat pel marquès Enzo [[Bentivoglio]] al Papa [[Gregori XV]]. Va passar dos anys (1621-23) a Roma, on pintaria moltes obres. D'aquest període són: els frescos ''Aurora'', en el [[Casino Ludovisi]] i el sostre de [[Sant Crisògon]] (1622) sobre ''Sant Crisògon en la Glòria''; el seu retrat del papa Gregori (actualment al [[Getty Center]]) i la qual és considerada la seva obra mestra, ''El soterrament de Santa Petronila'', per al Vaticà (actualment en els [[Museus Capitolins]]).

L'orde franciscà de Reggio li va pagar 300 [[ducat]]s el [[1655]] per l'obra ''San Lucas mostrant una pintura de la Verge i el seu fill'' (actualment al [[Museu Nelson-Atkins]] de [[Kansas City (Missouri)]]).