Història de Txèquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Els primers homínids: enllaços |
→Els primers homínids: secció acabada + nova secció |
||
Línia 6:
== Prehistòria ==
=== Els primers homínids ===
La República Txeca és dels països amb un passat arqueològic de recerques força nodrit. S’hi porten fent recerques arqueològiques des del segle XIX fins hui. Fou de la mà de l'arqueòleg txec Josef Antonín Jíra que es fundà, de fet, el primer institut d'arqueologia txec. La darrera publicació més àmplia elaborada com a material de divulgació data del 2009 i conté prop de vuit volums. Ha estat elaborada per prop de 49 especialistes amb l’ajuda d’institucions com l’[[Acadèmia de les Ciències de la República Txeca]]. Hi destaquen autors com l’arqueòleg [[Evžen Neústupný]].
Les restes més antigues d’homínids de què tinguem coneixement daten el Paleolític inferior (-2 500 000 fins al -700 000). S’ha trobat força material d’Homo Erectus i d’Homo Heidelbergensis. El primer és un gènere d’homínid capaç d’aixecar-se sobre les dues cames i mantenir-s’hi. La primera descoberta d’un [[Homo Erectus]] data de 1888 a [[Sumatra]]. Es caracteritza per ser una espècie robusta d’[[Homo Sapiens]] amb un esquelet postcranial constituït d’ossos voluminosos. Té una mandíbula potent i amb una capacitat cranial de 900 a 1200 cm. Mercès a l’abundància de troballes a [[Schudol]] i [[Libuš]] sabem que els [[Homo Erectus]] eren excel·lents caçadors, capaços d’agarrar peces tan importants com el rinoceront, el bisó, el cérvol o el cavall.
L’[[Home Heidelbergensis]], per la seua banda, seria l’espècie d’homínid autòctona de l’[[Homo Antecessor]] a Europa que s’hauria partit entre [[Àfrica]] i Europa. A banda, sabem actualment que les restes d’homes moderns a Txèquia com l’Homo Sapiens ens porten vers el -40 000. Les troballes ens parlen d’un home amb una gran habilitat per a fabricar eines de pedra perfectament tallades. S’han trobat proves evidents d’això a Prosek, Silvenec, Sdlec i Ládví. En destaca el jaciment de [[Nebušice]].
Per aquest darrer període destquen arqueòlegs txecs com ara [[Jan Nepomuk Woldrich]]. A més de destacat geòleg, estudiat els jaciments arqueològics del sud de Bohèmia, entre l'Edat del Bronze i l'arribada dels pobles eslaus. Destaquen els seus treballs a České Budějovice, Týn nad Vltavou, Vodňany, Netolice, Volyn, Protivín i Písek.
El prehistòric txec és molt conegut mundialment per poblacions de caçadors-recol·lectors capaços de teixir, cremar terrisseria i amb un art simbòlic proper a Alemanya tal com presenten les restes de Venus fetes amb argila cremada. S'han trobat, igualment, joies, enterraments amb ritual, etc, la qual cosa evidencia una espècie d'homínid característicament humana amb consciència d'ella mateixa i del seu entorn.
===Edat del ferro===
== Antiguitat ==
| |||