Per formar la cambra intermèdia, cada unitat de vidre aïllant conté un marc d'alumini farcit de tamís molecular de [[zeolita]] o [[gel de sílice]] (tots dos deshidratants), encara que també es poden compondrefer altres estructures deshidratants similars que enganxienganxin els dos vidres. Després aquest marc es fixa normalment amb algun tipus de [[Butil-hidroxitoluè|butil]] i es segella amb [[silicona]], polisulfur o [[poliuretà]]. Aquesta cambra pot estar farcida també amb algun [[gas noble]], normalment [[argó]] o [[criptó]], millorant així les propietats d'aïllament tèrmic.<ref name="Stetson">{{cite patent|country=US|number=49167|status=patent|title=Improvement in Window Glass|gdate=1865-08-12|invent1=Stetson, Thomas D.|class=ECLA classification}}</ref> A Alemanya s'ha desenvolupat el vidre amb cambra al buit (de pocs mil·límetres de gruix). Amb aquesta solució es preveu que no hi hagi [[Transmissió tèrmica|transmissió de calor]] per convecció o conducció.
