Diferència entre revisions de la pàgina «Guiena»

2 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla de format de referències)
m (neteja i estandardització de codi)
Durant la unió anglo-gascona, els límits del ducat de Guiana van variar seguint els tractats de pau signats entre els reis d'Angleterre i els reis de França, després les vicissituds de la [[guerra dels Cent Anys]]. Llavors, la província o govern de Guiana va ser la més gran de les províncies del regne de França, ja que comprenia als segles XVI i XVII el [[Bordelès]], el [[Vasadès]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Perigord]], el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue]], l'[[Agenès]], la [[Santonja]], l'[[Angumois|Angolemès]] i [[Gascunya]], deixant de costat el [[Bearn]] i la [[Baixa Navarra]]. Cal esperar a mitjan segle XVII per a veure destriada la [[Gascunya]] de la Guiana, mentre que abans [[Gascunya]] sempre era considerada com una part de la Guiana. De llavors ençà, la Guiana pròpiament dita va ser considerada com estant formada pel [[Bordelès]], pel [[Perigord]], la [[Santonja]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Regió del Carcí|Carcí]] i el [[Rouergue|Roergue]], la resta del govern es considerava que era la [[Gascunya]]. Aleshores, la [[Santonja]] i el [[Llemosí (regió)|Llemosí]] van ser segregats d'aquest govern per a fer-ne un govern separat, que donà la Guiana i la Gascunya la fisonomia que tenien el 1789. Posteriorment el terme Guiana no va tenir identitat política ni administrativa. Només l'alt Agenès, a la recerca d'una identitat, ha intentat explotar el capital històric de la «Guiana» promovent com a marca el « País de Guyenne» en la part [[Òlt i Garona]] de la vall del [[Dropt|Dròt]]. Tanmateix, aquesta accepció està avui en reculada per la de «País del Dròt » (en francès Pays du Dropt) terme de vocació més turística. El nom només subsisteix com a nom d'entitats, societats i clubs.
 
== Llengua ==
La llengua vernacular de la Guiena són: l'[[occità]], més precisament el [[gascó]], en les terres que tallen Gascunya (l'oest de la Gironda, una part de l'[[Òlt i Garona]]), i el [[Llenguadocià]] a la resta del territori: l'[[Agenès]], el [[Bergeraguès|Brajairaguès]] i el [[Perigord negre]] o ([[Sarladès]]), el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue]].
 
 
===Província de Guiana===
 
El [[1561]], la província fou transformada en [[govern]] de Guiana amb seu a [[Bordeus]]. Fou llavors el govern militar més vast de França (6.744.500 hectàrees - [[Bearn]] i Baixa Navarra no inclosos - o sigui aproximadament 1/8 de tot el país): s'estenia cap al sud fins al territori que després fou Espanya; els seus límits al nord i a l'est estaven constituïts per la [[Santonja]], l'[[Angumois]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Regió del Carcí|Carcí]] i el [[Roergue]]. La província de Guiena reunia:
 
2.156.967

modificacions