Guillem II d'Hainaut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 20:
== Història ==
Tenia tot just dinou anys quan va succeir al seu pare. Va enviar ajut al seu cunyat, [[Eduard III d'Anglaterra|Eduard III, rei d'Anglaterra]], que estava en guerra amb [[França]]. La situació era molt complicada per al jove comte doncs era a la vegada vassall del rei de França i de l'emperador. Va intentar acontentar els dos sobirans; però va disgustar als dos. Pel seu valor a la guerra va rebre el sobrenom de «l'Intrèpid».
La comtessa mare, Joana de Valois, veient amb pena les disputes entre els dos monarques, va treballar per reconciliar-los i va tenir la satisfacció d'aconseguir un acord entre els dos reis el 1340. Només conclòs l'acord, Joana de Valois, disgustada amb el món i els seus assumptes es va retirar com a religiosa a l'Abadia de Fontanelle, a la vora de [[Valenciennes]].{{sfn|Kerroux|1778|p=126}}
== Suposat viatgi a Terra Santa ==
Alguns autors afirmen que, no trobant als [[Països Baixos]] ocasió per apaivagar el seu esperit guerrer, va marxar a [[Espanya]] per donar suport els reis cristians a la seva lluita contra els musulmans i que va contribuir a la presa de [[Saragossa]], passant després a visitar [[Terra Santa]]. Però, segons Dejardin, aquests historiadors confonen a l'oncle amb el nebot; i va ser realment Joan d'Hainaut, comte de Beaumont, qui el 1331 va ser a Espanya i es va destacar pel seu valor en la lluita.{{sfn|Dujardin|1757|pp=312-313}} Al que cal afegir que la presa de Saragossa es va produir el 1118 per [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]].
Segons el mencionat autor, existeix una prova incontestable que el comte d'Holanda era el 1338 a Hainaut, per l'existència d'unes cartes, datades a [[Bergues]] el 22 d'agost de 1338, expedides als habitants de [[Dordrecht]] per les que confirma la llibertat de comerç amb [[Oosterlingen]], per compensar-los de l'incendi que havia destruït part de la ciutat.{{sfn|Dujardin|1757|p=313}}
== Ajut als Cavallers teutons ==
Dos anys més tard va marxar en suport dels [[Orde Teutònic|Cavallers teutons]]. Pot creure's que la necessitat de protegir el comerç a la [[mar Bàltica]], infestat pels pirates lituans, va ser la causa d'aquesta expedició.
El comte Guillem al capdavant de quatre-cents cavallers i una tropa d'infants va arribar a la frontera de [[Prússia]] i va oferir els seus serveis a Enric d'Arsberg, Gran Mestre dels teutons. Aquest, tement l'ambició del jove comte, que havia arribat al capdavant d'una noblesa tan poderosa, li va dir que acabava d'obtenir una important victòria i que els agraïa la seva oferta. La tropa va ser obligada a tornar sobre les seves passes. Els Cavallers teutons, indignats amb la conducta del seu Gran Mestre, ho van deposar poc després.{{sfn|Dujardin|1757|p=314}}
Línia 36:
A la seva tornada, Guillem, va trobar reunits a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] els prínceps de l'Imperi, que li van oferir la corona imperial, que ell va rebutjar per consideració al seu cunyat [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic]]. Es diu que aquest emperador va voler elevar el comtat d'Holanda a la categoria de ducat; però Guillem no va poder acceptar aquesta oferta perquè resultava onerosa per als seus súbdits.{{sfn|Dujardin|1757|p=315}}
== Tutor del bisbat d'Utrecht ==
[[Joan III de Diest]], [[bisbat d'Utrecht|bisbe d'Utrecht]], havia mort l'1 de juny de 1340 i el papa [[Benet XI]] va comunicar al [[capítol catedralici|capítol]] que es reservava la nominació del successor. Tanmateix, el comte Guillem va pressionar perquè fos escollit [[Joan d'Arkel]]. El duc de Gueldre va demandar que fos reinstal·lat Joan de Bronkhorst que havia desistit d'ésser elegit quan Dieft va prendre possessió. El papa va rebutjar a l'un i l'altre i va nomenar Nicolás Capocci, [[cardenal]] a [[Avinyó]], que va rebutjar l'elecció. El comte Guillem va ser nomenat tutor del bisbat pels partidaris d'Arkel durant la seu vacant. Confirmat en la tutoria per l'emperador, Guillem va nomenar a Joan d'Arkel administrador del bisbat.{{sfn|Dujardin|1757|p=315}}
Línia 43:
== Matrimoni i descendència ==
Es va casar el 1334 amb [[Joana de Brabant]] (1322 - 1406), [[Ducat de Brabant|duquessa de Brabant]] i de [[Ducat de Limburg |Limburg]]. Aquest matrimoni només va tenir un fill:
*Guillem, mort jove.
== Referències ==
| |||