Guillem VI d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
'''Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània''' el Gras (1005-1038) fou [[comtat de Poitou|comte de Poitou]] (1030-1038) fill de [[Guillem V d'Aquitània]] (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà. Va succeir al seu pare quan va morir el [[31 de gener]] del [[1030]]. Es va casar amb Eustàquia de la petita noblesa aquitana, el que va indisposar al comte i duc amb la noblesa principal que desapareix a les referències dels ''placitums'' celebrats pel comte; quasi al mateix temps. Simultàniament Agnès de Borgonya vídua de Guillem el Gran va abandonar la cort i l'[[1 de gener]] de [[1032]] es va casar a un senyor força més jove, [[Jofré I Martell]] [[comtat de Vendôme|comte de Vendôme]] i fill del comte d'Anjou [[Folc III Nerra]] (al que va succeir el [[1040]] com a [[Jofré II d'Anjou]]); aquest no va aprovar el matrimoni i va tenir relacions difícils amb el seu fill.
Agnès va organitzar una lliga de senyors aquitans contra Guillem el Gras per a la qual va obtenir el suport del vescomte Jofré II de [[vescomtat de Thouars|Thouars]] i dels seus vassalls. El [[1033]] Jofré Martell va abandonar Saumur al capdavant d'un exèrcit i va entrar a Poitou, anant a territori del seu aliat el vescomte de Thouars. Al mateix temps l'exèrcit del duc Guillem era a Moncontour, a uns 15 km al sud-est. Els dos exèrcits es van trobar prop de l'altura de Mont-Couer à Taizé. Jofré Martell va aconseguir la victòria en la batalla que va seguir i va fer presoner a Guillem ([[20 de setembre]] de [[1033]]) prop de Saint-Jouin-de-Marnes. El bisbe de Poitiers, Isembert, i l'esposa de Guillem, Eustàquia, van aconseguir mantenir la unitat del ducat i dirigir el comtat. Guillem no va recuperar la llibertat fins al [[1037]], mitjançant el pagament d'un rescat. Va reprendre la lluita però fou derrotat i va haver de renunciar a l'illa d'[[Oléron]]. Guillem i Eustàquia no va tenir fills.
Va morir el [[15 de desembre]] de [[1038]] i fou enterrat a Maillezais. El successor legítim fou el duc Odó o [[Eudes de Gascunya]] (conegut també com a Odó de Poitiers), per la seva mare Brisca, segona esposa de Guillem el Gran, germana de [[Sanç V Guillem de Gascunya]].
| |||