Diferència entre revisions de la pàgina «Gustav Stresemann»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
El [[1923]] Stresemann fou escollit [[canceller d'Alemanya|canceller]] de la gran coalició de govern que pretenia resoldre la crítica situació econòmica i política del país, agreujada en aquells moments per l'ocupació de la conca minera de la [[Regió del Ruhr]] per [[França]] com a garantia de cobrament de les indemnitzacions de guerra que l'estat alemany havia de pagar a l'estat francès però que realment no podia afrontar. Stresemann va canviar de política per tal de buscar una sortida negociada al problema francès i va aconseguir estabilitzar les relacions entre ambdós països. Tot i els avanços va haver de fer front a un [[cop d'Estat]] –frustrat– de l'ultranacionalista [[Adolf Hitler]] i, posteriorment, va perdre el suport del poble i del seu partit i va caure del poder el mateix any, tot i que mantingué el ministeri d'Afers Exteriors en tots els governs posteriors i fins a la seva mort.
 
La seva política de diàleg i consens va aconseguir enfortir la posició internacional d'[[Alemanya]], així com la seva estabilitat interna. Va millorar les relacions amb el [[Regne Unit]] acceptant el [[Pla Dawes]] per al pagament de les indemnitzacions de guerra ([[1924]]); va aconseguir signar amb el primer ministre francès [[Aristide Briand]] el [[Tractat de Locarno]] l'any [[1925]] per aconseguir estabilitzar les fronteres al Rhur; va aconseguir l'ingrés d'Alemanya en la [[Societat de Nacions]] amb un lloc permanent al Consell ([[1926]]); forçà la retirada del control militar dels aïllats en territori alemany ([[1927]]) i donà suport al [[Pacte Briand-Kellogg]] de ''renúncia a la utilització de la guerra en les relacions internacionals'' ([[1928]]).
 
El [[1926]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de la Pau]], juntament amb [[Aristide Briand]], ''pels seus esforços en aconseguir la signatura del Tractat de Locarno de 1925''.
1.977.979

modificacions