Halicarnàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|160px -> |miniatura |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] hi va arribar, una reina, de nom [[Ada de Cària|''Ada'']], resistia a Alinda en el partit favorable als perses que, encapçalat per son germà [[Pixòdar]], l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit [[Idreos]] (mort vers el 344 o [[343 aC]]) i que continuava en el poder sota el sàtrapa [[Orontobates de Cària]], un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després el seu successor [[Memnó de Rodes]], un grec al servei de Pèrsia, i van restablir com a reina Ada ([[333 aC]]), fins al [[326 aC]]. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis, que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció, tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant, només fou esmentada en relació al mausoleu.
Després de la mort d'Alexandre, va ser governada per [[Assandre]], sàtrapa de Cària fins al [[305 aC]], quan va passar a [[Antígon el borni|Antígon el Borni]]. El [[301 aC]], derrotat i mort Antígon, va passar a [[Pleistrac]] fins al [[294 aC]], quan va esdevenir base naval dels [[làgides]] d'Egipte. El [[272 aC]], va passar al [[selèucides]] i, sota el seu govern, se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El [[189 aC]], pel tractat d'[[Apamea]], va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i més tard colònia romana; el [[88 aC]], fou ocupada breument per [[Mitridates VI Eupator]], rei del [[regne del Pont|Pont]]; després va continuar en mans de Roma i Bizanci fins al [[1071]], quan va caure en mans dels turcs [[seljúcides]]; el soldà Mehmet va permetre als [[cavallers de Rodes]] ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el [[Castell de Bodrum|castell de Sant Pere]], que encara es conserva i amb les seves torres és el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El [[1522]], va passar a sobirania otomana quan [[Solimà el magnífic]] va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que, llavors, era anomenada ''Petrion'' (probablement pel nom del castell) i els otomans la van convertir en [[Bodrum]].
Actualment, encara se'n conserven les antigues muralles, unes restes del mausoleu (a l'est de Salmacis) i algunes fonts. El temple d'Afrodita, considerat un dels més bonics de l'antiguitat, no s'ha conservat. Algunes escultures trobades a la ciutat turca actual de Bodrum, se suposa que decoraven el mausoleu, i són avui dia al [[Museu Britànic]].
| |||