Festes de Sant Antoni de Sa Pobla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
La '''festa de Sant Antoni''' és la més important de les que se celebren a [[sa Pobla]], es troba documentada des de [[1365]] i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la [[Parròquia de Sant Antoni Abat|parròquia]], creada pel rei [[Sanç I de Mallorca]] l'any [[1315]],<ref>{{ref-llibre |cognom= Rosselló i Vaquer|nom=Ramon |enllaçautor= Ramon Rosselló i Vaquer |editor= |títol= Noticiari de sa Pobla. (Huialfàs a l’edat mitjana)|lloc= Felanitx |data= 1998 |pàgines= 69-70}} </ref> tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any [[1323]], encara que possiblement ho era des dels inicis.<ref>{{ref-publicació |cognom= Obrador|nom= Josep|enllaçautor= |coautors= |article= Inventari de l’església parroquial de sa Pobla. 1514|url= |format= |llengua= Català|consulta= |publicació= BSAL|editorial= Societat Arqueològica Lul·liana|lloc= Palma|volum= 47|exemplar= |data= 1991|pàgines= 113-114|issn= 0212-7458 |citació= ...l’any 1323...Guillem de Montjuic (de Monte Judaico), natural de Barcelona i veí de Huyalfas [que] deixà per amor de Déu un cert llegat ''“in adiutorium ementibus unum calicem argenti in dicta ecclesia Sancti Antonii de Huyalfas”'' (ARM T-400, f. 9v i 11v) |ref= }} </ref> La causa s'ha de cercar en el fet que [[Sant Antoni Abad|Sant Antoni]] era el patró dels animals i durant l'edat mitjana l'economia poblera era eminentment [[ramaderia|ramadera]] a causa de les pastures, aleshores comunals, que procuraven la [[Marjal]] i l'[[Albufera de Mallorca]].<ref>{{ref-llibre |cognom= Obrador Socies|nom=Josep |títol= Marginalia. Marjals de Huyalfas (Sa Pobla)|lloc= Palma |data= 1987 |isbn= 84-398-8514-8}}</ref>
Segons [[Alexandre Ballester Moragues]], cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s'explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l'ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern.<ref>{{ref-web |url= http://
|títol= Sant Antoni 2012. La festa|consulta=
Les festes estan integrades per un conjunt d'actes religiosos, socials, culturals, esportius i populars, que comencen nou dies abans del dissabte de Sant Antoni, amb la novena de Sant Antoni, i finalitzen a la revetla de Sant Sebastià, una mena de repetició intima, i fora de programa, de la de Sant Antoni que és l'acte més popular i multitudinari de la festa.<ref>{{ref-web |url= http://santantoni.ajsapobla.net/wms/ofo/imgdb//archivo_adj247530.pdf
| |||