Harmonia (filosofia): diferència entre les revisions

L''''harmonia''' és la concordança i proporció de les parts d'un objecte o entitat o bé la correlació entre entitats d'ordres diferents, de manera que una reprodueix l'esquema de l'altra.

El concepte és clau en el pensament grec: a l'harmonia ha de tendir l'home evitant els excessos (seguint els principis de l'[[ètica]] per a una correcta conducta), l'art ha de ser equilibrat i guardar [[simetria]] i el món terrenal reprodueix el celestial o diví (aquesta noció de [[Plató]] segons la qual les coses del món són una còpia de la seva [[idea]] del món intel·ligible serà reformulada en termes cristians a l'Edat Mitjana). [[Aristòtil]] la iguala a l'ordre i la unitat orgànica,<ref>[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=5625&cat=filosofia Gran Enciclopedia Rialp]</ref> un concepte que ve d'[[Heràclit]] en la seva cerca d'unificar els contraris. [[Pitàgores]] introdueix l'anomenada [[harmonia de les esferes]] per portar a l'extrem aquestes relacions a l'univers, entès com a cosmos o tot ordenat.

El personatge mitològic d'[[Harmonia (filla d'Ares)]] és la personificació d'aquest concepte filosòfic: és la filla dels déus de l'amor i de la guerra, les dues grans forces que mouen l'home (i que la psicoanàlisi reconvertirà amb el nom de les pulsions d'''eros ''i'' thanatos'' amb [[Sigmund Freud]]). Una persona harmònica, per tant, equilibra les seves passions, un ideal que romandrà intacte fins al romanticisme, on justament es defensarà un art i una filosofia que fugin de l'harmonia i busquin en canvi l'extrem i l'originalitat.