Diferència entre revisions de la pàgina «Harmònica»

14 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
 
=== Harmònica diatònica ===
 
 
També anomenada harmònica de blues, té 10 forats i una extensió de tres octaves. Les llengüetes estan disposades als forats de manera que permeti l'execució individual de les notes de l'escala diatònica major. També permet tocar acords si s'usa més d'un forat simultàniament (l'harmonicista controla quants forats toca cada vegada per la posició dels seus llavis o bloquejant-los amb la llengua). La figura de baix mostra la disposició de les notes en una harmònica diatònica Dg (C), és a dir, en [[tonalitat]] de do.
 
 
=== Harmònica de trémolo ===
 
La característica distintiva de l'harmònica de trémolo és que té una doble fila de forats amb dues llengüetes al forat superior i dos en l'inferior, a cada forat una de les llengüetes té el so lleugerament més penetrant i l'altra una mica més pla. Això proporciona un so amb una sensació de trémolo únic, creat en ser les dues llengüetes lleugerament desafinades entre elles. Els models asiàtics, en els que es poden tocar els 12 semitons, s'utilitzen en moltes cançons d'Àsia Oriental, en estils que van des del rock a la música pop. Es poden trobar harmòniques de trémolo de 10, 12, 14, 16, 20 i fins i tot de més forats.
 
=== Harmònica octavada ===
 
Les harmòniques octavades tenen una doble fila de forats. La fila inferior està afinada una octava per sota de la superior. Les notes tenen l'efecte com de ser tocades per dues harmòniques alhora. Es fabriquen des de 14 a 24 parells de forats.
 
=== Harmòniques orquestrals ===
 
Aquestes harmòniques van ser creades per a interpretacions en bandes i orquestres. Els models són molt variats.
 
==== Harmònica orquestral melòdica ====
 
Hi ha dues classes d'harmònica orquestral melòdica: les més comunes són les harmòniques «Horn», que s'usen amb més freqüència a Àsia oriental. Són de gran mida, i estan formades per una gran pinta amb jocs de llengüetes, només per bufar, en la part superior i inferior. Cada llengüeta s'allotja dins d'un forat. Una versió imita la distribució de notes d'un piano, amb les notes naturals d'una escala diatònica C al grup de llengüetes inferior i les notes alterades al grup de llengüetes superior; els forats estan disposats en grups de dos o tres amb un espai entre els grups com les tecles negres d'un piano (per tant, no hi ha els forats amb les notes Mi# (E#)/ Fab (Fb), ni les Si# (B#) / Dob (Cb) al grup de llengüetes superiors). Una altra versió compta amb una llengüeta de nota «alterada» directament a sobre de seu «natural», amb el mateix nombre de llengüetes en ambdós grups.
 
 
==== Harmònica d'acords ====
 
L'harmònica concorde disposa de fins a 48 acords: majors, de setena, menors, augmentats i disminuïts per tocar en orquestra. Les notes estan distribuïdes en grups de quatre forats, sonant en cada un acord diferent quan s'aspira i quan es bufa. Normalment, cada forat té dues llengüetes per a cada nota, a una octava de diferència. Tanmateix, els models més barats sovint tenen només una llengüeta per nota. Molt poques harmòniques orquestrals estan dissenyades per servir com a baix i harmònica d'acords, amb les notes de baix al costat dels grups d'acords.
 
 
== Tècniques ==
 
Les tècniques disponibles per a l'harmònica són nombroses. Algunes s'usen per dotar d'un major dinamisme tonal, mentre que d'altres incrementen l'habilitat interpretativa. L'ús d'aquestes tècniques converteix a una harmònica diatònica, que s'hauria de tocar en el seu to, en un instrument versàtil.
 
== Embocadura==
 
La manera de subjectar l'harmònica amb les mans varia molt segons cada harmonicista, però hi ha una cosa clara, l'harmònica ha de reposar sobre el dit [[polze]] de la mà esquerra, amb el seu extrem esquerre en el pont entre el polze i l'índex, i el dit índex sobre la part de la placa protectora més allunyada de la boca, pinçant per mantenir-la ferma. La posició dels altres dits i l'ajuda que dóna l'altra mà depèn de cadascú, segons la comoditat; hi ha harmonicistes que permanentment semblen acariciar-la, usant el moviment de les mans en aquestes carícies per variar el so que produeix l'harmònica, d'altres usen la resta de dits per reforçar una posició ferma, i la recolzen encara més amb l'altra mà.
 
=== Posicions ===
 
A més de poder tocar l'harmònica diatònica en la seva tonalitat original (hi ha una harmònica d'afinació diferent per a cada una de les dotze tonalitats possibles), també pot tocar-se en altres tonalitats usant altres «posicions», usant seqüències de notes diferents, específiques per a cada posició. Els harmonicistes, especialment els de blues, han desenvolupat una terminologia pròpia sobre les diferents «posicions» que normalment és confusa per a altres músics.
 
 
=== Bending ===
 
A més de les 19 notes que es poden aconseguir en una harmònica diatònica sense l'ús de tècniques especials, els harmonicistes poden obtenir, ajustant la manera d'embocar, la posició de la llengua i la força del cabal d'aire bufat o aspirat; forçar les llengüetes perquè modifiquin fins i tot en un to i mig la seva nota original. Aquesta tècnica es coneix com a|com a ''bending'', un terme copiat dels guitarristes, que literalment corben (en anglès ''bend'') una corda per crear un subtil canvi de to. Els ''bends'' produeixen els característics [[glisando]]s del blues i la música [[country]]. Els ''bends'' són essencials per a les harmòniques de blues i de rock pel so trist que proporcionen a l'instrument. El clàssic «lament» de les harmòniques de blues requereix l'ús del ''bending''.
 
 
=== Overbending ===
 
El 1970 [[Howard Levy]] va desenvolupar la tècnica ''overbending'' (dividida en ''overblowing'' i ''overdrawing''.) L'''overbending'', en combinació amb el ''bending'', permet als harmonicistes tocar l'escala cromàtica completa de tres octaves amb una harmònica diatònica.
 
 
=== Vibrato ===
 
El ''[[vibrato]]'' és una tècnica molt usada en les interpretacions amb harmònica, així com a molts altres instruments. Amb el ''vibrato'' s'aconsegueix donar al so una [[oscil·lació]] de to, de so molt característic. Amb una harmònica això s'aconsegueix de diverses maneres.
 
 
=== Bloqueig de llengua ===
 
Com ja s'ha comentat, es pot usar la llengua bloquejant alguns forats per fer sonar notes individuals. Tanmateix, l'anomenat bloqueig de llengua s'usa per fer sonar dues notes diferents, i separades l'una de l'altra, alhora. La tècnica requereix que els llavis incloguin més forats alhora (en funció de l'interval entre notes que estiguem buscant); la llengua es recolza sobre l'embocadura, bloquejant els forats centrals i deixant lliure el forat en cada extrem. Bufant o aspirant en aquell moment aconseguirem el so de les dues notes alhora. El més important en aquesta tècnica és no perdre l'embocat correcte mentre ens desplacem sobre l'harmònica. Per exemple, podem tocar dues notes separades per una octava: si en una harmònica Dg (C) incloem amb els llavis els forats 4 al 7, bloquegem amb la llengua el 5 i el 6 i bufem, estarem fent que soni el Dg (C) del forat 4, i la mateixa nota del forat 7. Si en aquest mateix exemple només bloquegéssim el forat 5, faríem sonar Dg. al costat de seu cinquena, el Sol del forat 6.
 
2.183.100

modificacions