Herba de Sant Robert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
L''''herba de Sant Robert'''<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=herba&operEntrada=0 herba], [[Diccionari de la llengua catalana de l'IEC]]</ref> ('' Geranium robertianum'') és una [[planta]] [[herba|herbàcia]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[geranium]]''.
== Nomenclatura ==
[[Fitxer:GERANIUM ROBERTIANUM - TORA.JPG|miniatura|Herba de Sant Robert a [[Torà]]]]
Línia 14:
== Ecologia ==
=== Distribució mundial ===
El ''Geranium robertianum'' el trobem repartit en diverses zones del món:
Linha 25 ⟶ 23:
=== Distribució al Principat ===
A Catalunya aquesta planta es troba a tot el territori català a excepció de la zona interior d'algunes comarques de Lleida com ara la Segarra. Cal destacar que dins al Principat es diferencien dues subespècies:
* subsp. Robertianum : robusta i més típica de muntanya.
Linha 31 ⟶ 28:
=== Hàbitat ===
Aquest tipus de Geranium apareix en qualsevol racó del país des del nivell del mar fins a 2000 metres, sempre que sigui un lloc humit, ombrejat i en zones de sòls rics (preferentment calcàris). D'aquesta manera és fàcil trobar-lo entre roques, barrancs, murs vells, terrenys pedregosos, al peu de penya-segats, marges de camps, camins i boscos.
Linha 37 ⟶ 33:
=== Òrgans vegetatius ===
[[Fitxer:Geranium robertianum - haisev kurereha (leht).jpg|miniatura|esquerra|Detall de les fulles]]
Planta anual o biennal, lleugerament carnosa, i de tonalitats vermelloses. La seva tija vellosa està ramificada des de la base, i mesura entre 10 i 50 cm (60 cm és la seva mida màxima). A més, té uns nusos inflats, llargs i entrecreuats, amb pèls llargs, ascendents i bastant dispersos.
Les fulles són de contorn pentagonal o triangular, amb el limbe d'1-9 cm. i tenen entre 3-5 lòbuls de darrer ordre apiculats que s'insereixen de manera alterna. Aquestes estan sostingudes per un mugró molt desenvolupat a les inferiors, i més curt a les superiors de la tija. Cada fulla té també un parell d'estípules a la base. També cal destacar, que la seva rèl és gruixuda i napiforme.
Una característica representativa d'aquesta planta és el desagradable olor que desprèn quan s'esclafa qualsevol de les seves parts. Aquest és degut a una essència volàtil que es perd quan la planta és assecada. L'opinió majoritària compara aquesta olor amb l'olor de l'orina d'alguna persona que ha menjat espàrrecs.
=== Òrgans reproductors ===
[[Fitxer:Geranium robertianum.jpg|miniatura|''Geranium robertianum'']]
Les seves flors són pentàmeres, [[actinomorfes]], hermafrodites i amb les peces del periant lliures. Aquestes creixen amb dos parells de pètals de 9-13 mm, que són de color rosa brillant amb venes blanques, i ovato-cuneats.
El limbe és de 9 mm (d'un cm aproximadament, però pot ser més llarg) gràcies a la presència de llargs peduncles. Els 4 pètals tenen l'ungla tant o més llarga que aquest. A més s'agrupen en [[inflorescències]] cimoses, és a dir, tant l'eix principal com les seves ramificacions laterals o eixos secundaris acaben en una flor, exactament en peduncles biflors que poden tenir pèls glandulars. Cadascuna té 5 sèpals de 7-9 mm, lanceolats, aristats i hirsuts; que es mantenen erectes durant la floració. Floreix a partir del mes d'abril i en les zones elevades durant la major part de l'estiu.
Linha 54 ⟶ 49:
El [[gineceu]] està format per 5 carpels soldats en un [[ovari súper]] i pentalocular. Apareixen dos primordis seminals de placentació axial a cada cavitat, i hi ha un sol estil que acaba en 5 estigmes filiformes.
El [[fruit]] és un esquizocarp format per cinc mericarps soldats a l'àpex. Els mericarps poden ser reticulato-rugosos, glabres, o pubescents i tenen una o dues rugositats transversals marcades a l'àpex (part superior). Aquests se separen radialment entre ells.
La formació del fruit comença quan l'estil creix i s'endureix. Aleshores se separen les peces, cadascuna pren una fina tira (bec) de l'estil, i al mig queda el carpòfor que sosté els mericarps. Els mericarps se separen de cop de baix a dalt, a conseqüència de la tensió generada pel bec quan s'asseca (queden agafats per l'àpex mitjançant fibres delicades), alliberant d'aquesta manera les granes a través d'un porus intern que té cada mericarp. El fruit que es produeix és sec.
== Farmacologia ==
La seva composició química és:
* [[Tanins]]
Linha 71 ⟶ 65:
=== Usos medicinals ===
Podem dividir els seus usos en dos grans blocs:
* Usos populars: gastroenteritis lleugeres, inflamacions osteoarticulars, ferides i úlceres dèrmiques, bucals o corneals, blefaroconjuntivitis, estomatitis, aftes bocals, faringitis, amigdalitis, gingivitis, dermatitis, eritemes, vulvovaginitis, oftalmies, herpes, etc.
Linha 84 ⟶ 77:
=== Toxicitat ===
És important assenyalar que en dosis elevades pot causar trastorns nerviosos o fenòmens al·lèrgics.
Linha 94 ⟶ 86:
* Cataplasma: per la curació de llagues i úlceres, s'apliquen directament les fulles fresques, netes i triturades en forma de compreses o ungüents. A continuació s'ha d'embenar amb gases i es renoven les fulles dues vegades al dia.
* Essència: de 2 a 5 gotes 3 vegades al dia, aplicades sobre un terròs de sucre en solució alcohòlica o oliosa.
* Té d'herba: per fer gàrgares o per aplicar directament sobre ferides. Per això s'utilitza ¼ de litre d'aigua i dos cullerades d'herba, i es bull la mescla. Ho deixes refredar, es cola i es beu una tassa dues vegades al dia.
* Per combatre els mals de gola: amb una determinada quantitat d'herba de Sant Robert es pica fins a quedar ben trinxat, i juntament amb alcohol i aigua es tapa en un pot. L'endemà es filtra a través de paper, i finalment amb mig got d'aigua es posa una cullerada d'aquest preparat i es fan gargarismes per combatre les inflamacions de gola.
* Aplicació de fulles d'herba de Sant Robert, ben triturades, directament a les ferides, ja que té propietas de regenració de la pell danyada.
Linha 101 ⟶ 93:
=== Curiositats ===
Els Indis de l'Oest d'Amèrica del Nord utilitzen l'herba de Sant Robert per curar la sífilis.
| |||