Rima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu3|el terme de poètica|l'accident geològic|Rima (exogeologia)}}
La '''rima''' és la
És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=234}} En grec antic es deia ''homoioteleuton'' («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}} del cant religiós de la [[seqüència gregoriana]] i sobretot des de la poesia [[trobador]]s a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}}
Línia 28:
* {{Ref-llibre|nom=|títol=Diccionari valencià de la rima|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/rima/|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|lloc=València|pàgines=}}
* {{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Al marge dels versos : estudis sobre la forma i la percepció poètiques|url=https://www.worldcat.org/oclc/47964557|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1999|lloc=Barcelona|isbn=84-8415-049-6|cognom=Julià i Garriga|nom=Jordi|llengua=|pàgines=|enllaçautor=Jordi Julià i Garriga}}
* {{Ref-llibre|títol=Manual de la rima|url=https://www.worldcat.org/oclc/68132525|editorial=La Busca Edicions|data=2005|lloc=Barcelona|isbn=84-96125-30-0|cognom=Teixidor i Martínez |nom=Jordi|pàgines=254|enllaçautor=Jordi Teixidor i Martínez}}
{{Autoritat}}
|