|
| conegut_per = Descobriment d'[[Regulació de l'expressió gènica|elements reguladors de l’expressió gènica]] i dels [[transposó|elements transponibles]]
}}
'''Barbara McClintock''' ([[Hartford (Connecticut)|Hartford]], [[EUA]], [[16 de juny]] de [[1902]]-[[Huntington (Nova York)|Huntington]], [[32 de setembre]] de [[1992]]) fou una [[botànic]]a, [[genetista]] especialitzada en [[citogenètica]]. Va estar guardonada amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina i Fisiologia]] l'any [[1983]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1983/|títol = The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983|consulta = 9 de juny de 2015|llengua = anglés|editor = Nobelprize.org|data = }}</ref><ref>{{GEC|0041614|Barbara McClintock}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Barbara McClintock|url=https://www.britannica.com/biography/Barbara-McClintock|consulta=2020-07-10|llengua=en|editor=Encyclopaedia Britannica|data=}}</ref>
== Biografia ==
BarbaraMcClintock va néixer el [[16 de juny]] de [[1902]] a la ciutat de [[Hartford (Connecticut)|Hartford]], població situada a l'[[Organització territorial dels Estats Units|estat nord-americà]] de [[Connecticut]]. Era la tercera filla de Thomas Henry McClintock, metge [[homeòpata]], i Sara Handy. El seu pare l'educa com un nen per tal que s'alliberi de les pressions convencionals imposades a les nenes. Li agrada molt l'esport i practica l'[[atletisme]], [[patinatge sobre gel]], [[Ciclisme|bicicleta]] i [[Joc de pilota|jocs de pilota]]. Quan compta ambté vuit anys la família es trasllada a Flatbush, un barri modest de [[Nova York]]. Tot i que el seu pare lali dona recolzasuport perquè estudiï a la universitat, quan arriba el moment, a causa de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], la seva mare, que s'hi oposava que ho fes, li ho va prohibir.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Merle-Béral|nom=Hélène|títol=17 mujeres premios Nobel de ciencias.|url=|edició=|llengua=espanyol|data=febrer de 2018|editorial=Plataforma|lloc=Barcelona|pàgines=153-156,160-165|isbn=9788417114695}}</ref> Va estudiar [[botànica]] a la [[Universitat Cornell]], on es va llicenciar el 1923 i es [[doctorat|doctorà]] el [[1927]] i d'on fou professora d'aquesta matèria.
Dona classes a [[Caltech]], i és la primera dona a fer-ho, i durant la seva estada en aquesta universitat descobreix l'organització del [[nuclèol]]. L'any 1933 viatja a [[Alemanya]] amb una beca de la [[Fundació Guggenheim]], però l'arribada del [[nazisme]] al poder fa que torni a la Universitat Cornell, on no és ben rebuda a causa de la [[Gran Depressió|Depressió]] i de la [[misogínia]] existentimperant a l'època. L'any 1936 aconsegueix un lloc de professora assistent a la Universitat de Missouri, on va continuar els estudis sobre el blat de moro mitjançant l'exposició a [[raigs X]]. En aquesta universitat tampoc és ben rebuda i el 1941 decideix demanar un lloc permanent al [[Degà (educació)|degà]] de la universitat, però aquest li respon negativament de manera despreciativa, cosa que la fa enfadar molt i la decideix a abandonar la MU.<ref name=":0" />
Quan surt de la Universitat de Missouri contacta amb el seu amic el [[Citogenètica|citogenetista]] Marcus Morton Rhoades, que la convida a presentar-se a la [[Carnegie Institution]] de [[Cold Spring Harbor]] (Nova York), on obtingué un lloc, que originàriament havia de ser provisional, en el Departament de [[Genètica]] d'aquesta [[institució]].<ref name=":0" />
|
