Homosexualitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 17:
Per a entendre la [[sexualitat humana]] s'han de distingir alguns conceptes que la integren, entre els quals, el [[gènere sexual|sexe biològic]], la [[identitat de gènere]], l'[[afinitat sexo-afectiva|orientació sexual]]<ref name="apa"/> i la [[fluïdesa sexual]].
La [[identitat de gènere]] fa referència al sentiment o identificació interna que té una [[persona]] de ser [[home]] o [[dona]]. Segons alguns estudis psicològics, la [[identitat de gènere]] es desenvolupa molt d'hora durant la infantesa, i se solidifica entre els 5 i els 6 anys.<ref name= emedicine>{{ref-web|url=http://emedicine.medscape.com/article/293530-overview |títol=Homosexuality |consulta=15 de gener de 2012 |obra=Homoexuality, Introduction, Definitions, and Key Concepts |editor=Dra. Patricia H Bazemore, et al. |data= 4 d'agost de 2011|llengua=anglès}}</ref> Per a la gran majoria dels homosexuals, la seva [[identitat]] de [[gènere (sociologia)|gènere]] és consistent amb el seu [[gènere sexual|sexe biològic]],<ref name=emedicine/> és a dir, l'home homosexual es veu i es considera a si mateix com a home —i, per extensió, la dona homosexual com a dona— de la mateixa manera que els [[heterosexualitat|heterosexuals]]. Només si la identitat de gènere no s'estableix en una persona, o si és inconsistent amb el seu sexe biològic, es pot experimentar una aflicció psicològica, coneguda com a ''[[disfòria de gènere]]'' en la psicologia i la psiquiatria actuals,<ref name=emedicine/> i en la majoria dels casos és exclusiva dels [[transsexual]]s.
L'[[afinitat sexo-afectiva|orientació sexual]] o orientació de gènere, per altra banda, descriu un patró d'atracció durador o permanent, emocional, romàntic i/o sexual cap al sexe oposat, al mateix sexe, a tots dos o a cap. Fa referència als desigs i preferències que té una persona quant a la seva parella sexual i íntima.<ref name=emedicine/> L'orientació sexual es basa en construccions psicològiques conscients i inconscients profundament sostingudes per la persona i, com han mostrat [[Alfred Kinsey]] i altres acadèmics, és una dimensió i no pas una categoria.<ref name=emedicine/> Això vol dir que les persones poden experimentar un rang ampli de preferències i desigs sexuals cap a les persones del sexe oposat i del mateix sexe.
Línia 62:
==== Punt de vista psicològic ====
Alguns grups de psicòlegs, principalment als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], com [[Bertrand I. Halperin]],<ref>[[Bertrand I. Halperin|Halperin]]</ref> han declarat que les tendències homosexuals són apreses, i que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves tendències. La majoria, encara que no tots, dels psicòlegs que promouen aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "teràpia reparativa", també professen la fe cristiana. No obstant això, uns altres psicòlegs no accepten aquesta teoria, donant evidència que el tractament pot ocasionar danys psicològics, i per tant la majoria de les organitzacions mèdiques no l'han acceptada. A més, Halperin deriva les seves idees sobre el comportament del mateix sexe d'una anàlisi del complese d'Oedipus (Sigmund Freud va utilitzar el nom de "el complex d'Oedipus" per explicar l'origen de certes neurosis en la infància. Es defineix com el desig inconcient d'un fill home per a l'amor exclusiu de la seva mare). Halperin creia que els homes dediquen a les relacions sexuals amb altres homes causa una fallida en la resolució de problemes "Oedipus". Finalment, va concloure dient que un pare feble i una mare forta podien contribuir en els homes que es convertien en homosexuals.
L'homosexualitat, com a categoria psicològica, es constitueix a partir d'un article de Carl Westphal en 1870 sobre «les sensacions sexuals contràries».<ref>{{cita llibre|autor=Foucault, Michel|capítol=II La hipòtesi repressiva: 1. La implantació perversa|títol=Historia de la sexualitat, tom 1 La voluntat de saber|enlaceautor=Michel Foucault|any=1987| editorial=Segle XXI editors|id={{ISBN|968-23-0119-X}}}}</ref>
Línia 121:
[[Fitxer:Kiss Briseis Painter Louvre G278 full.jpg|miniatura|[[Kylix]] àtic ({{segle|V|-|s}}) que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'[[art de l'antiga Grècia|art grec]].]]
[[Fitxer:Warren Cup BM GR 1999.4-26.1 n1.jpg|miniatura|Detall de la [[copa Warren]] d'un jove sent penetrat per un home.]]
El lloc de l'homosexual en la societat i la percepció de l'homosexualitat canvia moltíssim entre les societats i les èpoques. A l'[[antiga Grècia]], per exemple, es considerava normal que un noi (entre la pubertat i el creixement de la barba) fos l'amant d'un home adult, el qual s'ocupava de l'educació política, social, científica i moral de l'estimat.<ref>{{ref-web| url = http://www.androphile.org/preview/gay_espanol/cultura/greece/greece.htm | títol = Amor entre homes en la Grècia clàssica | obra = Androphile | consulta= 2 de juliol de 2007 |llengua= castellà}}</ref> Però es considerava més estrany que dos homes adults mantinguessin una relació amorosa (encara que es veu que era normal en la relació entre [[Aquil·les]] i [[Pàtrocle]], o en les parelles de soldats [[Tebes (Grècia)|tebans]] i en la relació entre [[Alexandre el Gran]] i [[Hefestió de Pel·la]]). Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment al [[Batalló Sagrat de Tebes]], però aquest no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o '''homosexuals''' entre els militars dels [[exèrcit]]s grecs. Eren freqüentment utilitzades tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar, com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra.
Existeixen nombrosos exemples de literatura lírica enaltint l'amor i les relacions homoeròtiques. Els poetes llatins de l'època donen per fet que tots els homes senten desig homosexual en algun moment. Exemples de poetes amb alguna obra que lloen aquestes relacions són [[Gai Valeri Catul|Càtul]], [[Horaci]], [[Virgili]] o [[Ovidi]].<ref>P. Fuentes, G. Carceles, R. Andres, I. Clúa, J.V. Aliaga, P. Alcaide. ''HOMO, tota la història. Imperi romà''. 1999. Ed. Bauprés</ref> Cal destacar el fet que ser «passiu» no era ben vist socialment, perquè es considerava que ser-ho significava ser intel·lectualment inferior i més inexpert que el que assumia un rol «actiu».<ref>{{ref-web|url= http://www.islaternura.com/aplaya/homoenhistoria/homogrecia.htm |títol=Homosexualitat en la Grècia clàssica | consulta=4 de juliol de 2007 |format=HTM | editor=www.islaternura.com|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20040805110552/http://www.islaternura.com/aplaya/homoenhistoria/homogrecia.htm |arxiudata=5 d'agost de 2004}}</ref> També és destacable que l'homosexualitat femenina no estava ben vista; la màxima grega era, referent a això, que «la dona era per a la reproducció, però l'home per al plaer». Es reconeixia que era necessari preservar l'estirp, l'espècie, però que solament es podia trobar [[plaer]] en la relació íntima amb un altre home, ja que l'home es considerava un ser més perfecte que la dona i, per tant, la unió entre dos homes seria més perfecta. Per la seva banda [[Marc Valeri Marcial|Marcial]] defensa les relacions pederastes enaltint l'amor cap al noi, no el seu mer ús sexual. En un passatge anecdòtic esmenta que és descobert per la seva esposa "dins d'un noi", ella li recrimina amb menyspreu dient-li que no li podria donar el mateix que ella. Ell replica amb una llista de personatges mitològics que, malgrat estar casats, tenen un jove amant masculí i acaba dient que la diferència amb una dona és solament que ella té dues "vagines"<ref>.Martial, ''Epigrames,'' [[s:la:Epigrammaton liber XI#XLIII|XI.43]].</ref>
| |||