Hoquei: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
Aquest esport es juga sobre herba natural o artificial sense patins de cap tipus, amb un estic, el qual posseeix una cara plana i una corba, amb una pilota de suro gairebé tou i les targetes de sanció: verd, groga , vermella i blanca.
La targeta verda sol utilitzar-se principalment com una advertència i atenint-se a les noves regles de la FIH comporta 2 minuts d'expulsió. La groga obliga al jugador amonestat a sortir del camp de joc per un temps determinat per l'[[àrbitre]] que el sancioni, que pot ser d'entre 5 o 10 minuts si és per falta greu i el que quedés de temps de partit. Aquest jugador, mentre estigui amonestat, no pot parlar amb els àrbitres ni amb els altres jugadors. La targeta groga s'utilitza quan un jugador que ja tingués verd reiterés la comissió de la falta que li va causar la seva primera amonestació, o bé, quan, no tenint-la, cometés una falta greu, però no prou per a merèixer una targeta rosa, la qual l'expulsaria. Segons les noves regles dues grogues comporten una rosa igual que l'[[esgrima]].I la blanca es fa servir per senyalar faltes o penals.
El camp té una llargada de 100 iardes (91,44 m) i una amplada de 60 iardes (54,86 m). El llarg del camp està dividit en 4 quarts. A les zones dels extrems es troben les àrees de cada equip, que tenen forma de semicercle amb un radi aproximat de 14 metres. A més existeix una zona marcada amb una línia discontínua a 5 iardes (4,57 m) fora de l'àrea. Quan hi ha una falta en atac en aquesta zona (entre línia discontínua i
Línia 18:
L'[[hoquei sobre patins]] o hoquei patí és un esport que es disputa entre dos equips de cinc jugadors (quatre jugadors de pista i un porter), amb dues porteries, en una pista tancada per una tanca amb les cantonades arrodonides o amb forma de bec. Els jugadors es desplacen gràcies a uns patins de quatre rodes amb un fre (paral·leles) i utilitzen un estic o pal de fusta amb forma corba per conduir una pilota de cautxú amb suro comprimit.
El 1924 es crea la Federació Internacional de Patinatge, que regula tant aquest esport com el patinatge artístic, el patinatge de velocitat i l'hoquei en línia. Els països fundadors van ser Anglaterra, Suïssa, Alemanya i França. El primer campionat mundial es va realitzar en 1926.
Si bé a finals del segle XIX ja s'havia expandit la seva pràctica per gairebé tot Europa continental, en les primeres dècades del segle XX es comença a practicar a llatinoamericà. A Espanya, va arribar el primer equip que es va federar, el dia 3 de setembre de 1936, va anar a la Federació Catalana de patinatge, l'equip d'un petit poble al sud del Vallès Occidental, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), l'equip Cerdanyola CH. La pista de joc té forma de rectangle, i ha de presentar unes dimensions proporcionades, en què l'extensió longitudinal ha de correspondre al doble de l'amplada, i els límits són els següents : Mínima - 36 x 18 metres eStandard - 40 x 20 metres Màxima - 44 x 22 metres. La senyalització de la "línia de porteria" està localitzada en el sentit paral·lel a cada tanca de topall de la pista de joc, i podent tenir una distància mínima variable de 2,70 metres, i màxima de 3,30 metres, de la referida tanca.
Línia 52:
[[Fitxer:RangersFlamesGameAction.JPG|miniatura|Hoquei sobre gel]]
[[Fitxer:Avalanche Weiman bw game.jpg|miniatura|Un porter (''goalie'') tracta d'efectuar una parada.]]
Jugat sobre aquest terreny amb un disc de cautxú dur (anomenat puck en anglès i Rondelle en francès) amb l'ajuda de patins amb fulles per al gel.
Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarg amb una làmina corbada en un extrem (pal), podent colpejar el disc amb el peu, excepte per a ficar gol. Si el disc està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la mà oberta per situar-la a terra.
Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defensemen), dos alers (right wing i left wing), i un central (quarterbag). El porter utilitza equip protector especial i es col·loca enfront de la xarxa, estant-permès immobilitzar el disc amb les seves mans, bastó, o el cos. El porter també pot utilitzar els seus glutis per impedir un gol.
L'hoquei sobre gel, és un esport d'equip, olímpic d'hivern. Es juga en una pista de gel (rink) entre dos equips, on, tant els jugadors com els àrbitres usen patins de gel (skates). Els jugadors es mouen patinant sobre el gel, arribant a assolir elevades velocitats, el que converteix l'esport en un esport molt ràpid i espectacular. Usen pals (sticks) per a moure i passar-se un disc puck. Conegut en espanyol com disc o pastilla, el puck és l'element fonamental de diversos esports, sent el més conegut l'hoquei sobre gel. S'empra copejant mitjançant el pal, amb l'objectiu d'introduir a la porteria contrària.
El disc està fabricat de cautxú vulcanitzat i té un gruix de 2,54 cm. (una polzada) i 7,62 cm. de diàmetre (tres polzades). El seu pes varia entre 156 i 170 grams (5,5 a 6 unces).
L'objectiu és situar el disc en la porteria de l'equip contrari (marcar gols). L'equip que ha marcat més gols al final del partit en resulta vencedor.
El disc d'hoquei sobre gel va ser creat el 1877 per William F. Robertson, tallant una pilota dues vegades, per evitar l'incessant rebot que una bola esfèrica ocasionava, sortint en nombroses ocasions disparada cap al públic.
La màxima velocitat registrada per un tret d'un disc d'hoquei va ser de 170 quilòmetres per hora (105,4 mph) .1
La cadena de televisió Fox, per tal de fer que els partits de la NHL fossin més senzills de seguir per la televisió, va inventar l'anomenat FoxTrax un puck que incloïa LEDs en la seva fabricació.
La NHL, la lliga professional nord-americana, no va exigir la regularització en la seva fabricació fins a la temporada 1990-91, encara que les seves dimensions i el seu pes van ser estandarditzats mig segle abans, el 1940, per mitjà d'Art Ross.2
L'hoquei gel sorgí al Canadà a imitació de l'hoquei herba. Els primers partits es disputaren de caràcter informal a rius i llacs gelats de Kingston, Ontàrio, Halifax o Nova Escòcia per [[soldat]]s anglesos. En aquest país ha esdevingut l'esport nacional i és un dels grans dominadors internacionals. També és un esport molt practicat als Estats Units, Suècia, Rússia, República Txeca i Finlàndia.
Variants del disc s'utilitzen en altres esports a part de l'hoquei sobre gel. És el cas de l'hoquei subaquàtic, la diferència fonamental amb el de l'hoquei convencional és que porta un nucli de plom d'aproximament un quilo i mig, per facilitar el seu desplaçament sota l'aigua, estant recobert de tefló o un altre material plàstic.
També s'utilitzen objectes similars en els jocs del teix o l'hoquei d'aire.
El primer partit ''indoor'' es va disputar el 1877 a [[Mont-real]], per estudiants de la Universitat McGill que, a més, van definir les primeres regles per a aquest esport. Inicialment s'usava una bola de cautxú que posteriorment fou substituïda per un disc. Els equips els formaven nou jugadors de camp més els reserves. Durant la dècada de 1880 es crearen molts clubs al llarg i ample del país. L'any 1898, el governador general del [[Canadà]], Lord Stanley of Preston, decidí crear un trofeu que portà el seu nom. D'aquesta manera sorgí l'Stanley Cup, que fou atorgada al millor equip canadenc de la temporada i que actualment és atorgada al campió de la LNH. Als Estats Units, els primers partits d'hoquei es disputaren pels volts de 1895.
== Hoquei subaquàtic ==
{{AP|Hoquei subaquàtic}}
[[Fitxer:Underwater Hockey.jpg|miniatura|Hoquei subaquàtic]]
Línia 79:
Hi ha tres àrbitres durant un partit, dos àrbitres '''"aquàtics"''' que estan a dins de l'aigua i un àrbitre '''"principal"'''
que es troba fora de la piscina. Normalment els àrbitres aquàtics porten una samarreta i un casquet de diferent color per identificar-se.
Els àrbitres aquàtics s'encarreguen de marcar els gols i xiular les faltes, mentre que el principal respon als seus senyals i de la
comunicació amb la taula d'anotació.
| |||