Ibrahim al-Imam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
A la mort del seu pare [[Muhàmmad ibn Alí]], cap dels abbàssides, el [[742]]/[[743]], Ibrahim va assolir la successió; el [[743]] va resistir les pressions que li feien a [[la Meca]] els [[daï]]s abbàssides per iniciar la revolta; el [[744]]/[[745]] aconsellat pel daï (missioner) abbàssida Abu-Hàixim Bakir ibn Mahan, Ibrahim va nomenar Abu-Sàlama Hafs ibn Sulayman, gendre d'Abu-Hàixim Bakir, com a daï suprem de [[Kufa]]. [[Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí]], un daï abbàssida, per mitjà d'Abu-Sàlama, va demanar a Ibrahim el nomenament d'un cap suprem per iniciar la revolució al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]]. Ibrahim va nomenar Sulayman però aquest va refusar; altres també van refusar i finalment l'elecció va recaure en el seu ''[[mawla]]'' [[Abu-Múslim]] ([[745]]/[[746]]).
Sota orde d'Ibrahim, la rebel·lió fou proclamada el [[30 de maig]] del [[747]]. Abu-Múslim va donar suport a [[Alí ibn al-Karmaní]], cap dels iemenites del Khurasan en lluita contra el governador de la província [[Nasr ibn Sayyar]], al que va ajudar a expulsar. Ali fou reconegut per Abu-Múslim com a governador nominal del Khurasan i el va utilitzar per aturar l'acció del [[kharigita]] [[Xayban as-Saghir]]. Conquerit el Khurasan ([[748]]) Ibrahim va designar a [[Qàhtaba ibn Xabib]] com a cap de l'exèrcit del Khurasan que havia d'avançar cap a l'[[Iraq]].
Fou llavors quan Ibrahim fou detingut a al-Humayma i fou empresonat a [[Harran]] on va morir l'agost del [[749]]. Sobre la seva mort s'ha parlat d'assassinat i enverinament per orde de [[Marwan II]], però és força probable que morís a causa de l'epidèmia de pesta que assolava Síria en aquell moment. La seva mort va posar enfront a Abu Muslim del Khurasan i a Abu Salama de l'Iraq i el califat va acabar en mans d'[[Abu-l-Abbàs]], germanastre i hereu d'Ibrahim.
Ibrahim va deixar dos fills, Abd-al-Wahhab i Muhàmmad, cap dels quals, que se sàpiga, va aspirar al poder.
| |||