Ida Rubinstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
== Biografia ==
Nasqué a [[Kharkiv]], [[Ucraïna]], o potser a [[Sant Petersburg]]<ref name=Oxford>Crane, Debra & Mackrell, Judith 2000. ''The Oxford Dictionary of Dance''. Oxford University Press, Oxford.</ref><sup>p408</sup> dins una família jueva acabalada, Rubinstein va quedar aviat oòrfena i va anar a viure amb la seva tia Madame Horowitz.<ref>''Dancing in the Vortex: The Story of Ida Rubinstein'', By Vicki Woolf (Psychology Press, 2000), page 3</ref>
El ballarí [[Mikhail Fokine]] va ser el seu tutor, malgrat que no va rebre el rigorós aprenentatge dels ballarins russos d'aquella època. Ella va fer el seu debut l'any 1908 en un pas privat de l'obra d'[[Oscar Wilde]] ''Salomé'' on quedava nua durant la ''Dansa dels Set Vels''.
[[Sergei Diaghilev]] la va contractar pels [[Ballets Russos]] i ella va actuar en els obres ''Cléopâtre'' (1909) i de Zobéide a la ''[[Shéhérazade (Rimski-Kórsakov)|Scheherazade]]'' (1910). En les dues la coreografia era de Fokine i el disseny de [[Léon Bakst]]. La seva parella a ''Scheherazade'' va ser el gran [[Nijinsky]].
Rubinstein va deixar els Ballets Russos el 1911.<ref name=Oxford/>
Linha 24 ⟶ 23:
Era [[bisexual]],<ref>Secrest, Meryle (1974). ''Between Me and Life: A Biography of Romaine Brooks'', Garden City, NY: Doubleday. {{ISBN|0-385-03469-5}}.</ref> el 1911 Rubinstein va estar tres anys lligada a la pintora [[Romaine Brooks]].
Rubinstein, després de deixar els ballets Russos, formà la seva pròpia companyia de dansa, utilitzant la seva quantiosa herència. El 1911 va actuar en ''[[Le Martyre de Saint Sebastien]]''. L'equip creatiu era Fokine (coreografia); Bakst (disseny); [[Gabriele d'Annunzio]] (text) i música de [[Debussy]]. Això va ser tant un triomf del modernisme com un escàndol. L'arquebisbe de París prohibí als catòlics assistir-hi tant perquè Sant Sebastià era interpretat per una dona com perquè a més era una jueva.
Després de la Segona guerra Mundial, Rubinstein aparegué en nombroses obres, entre elles el ''Bolero'' de [[Maurice Ravel]] de 1928.
| |||