Ignasi Vergara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Dosaigues porta.jpg|miniatura|Portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]].]]
'''Ignasi Vergara Gimeno''' ([[València]], [[1715]] — [[València]], [[1775]]) va ser un [[escultor]] [[País Valencià|valencià]]. Considerat un dels millors escultors valencians del {{segle|XVIII|s}}, fou deixeble de son pare [[Francesc Vergara]] i d'[[Evarist Muñoz]], influint també en la seua formació artística, [[Konrad Rudolf]].
 
== Biografia ==
Junt amb el seu germà [[Josep Vergara|Josep]], va intervindre en la creació de la fundació de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, origen de la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts a [[València]]; va comptar amb els títols acadèmics de director general de la dita acadèmia i amb el d'acadèmic de mèrit de la de [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|San Fernando]] de [[Madrid]].
 
La seua obra mestra correspon a la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] de [[València]], realitzada en 1744, seguint el disseny d'[[Hipòlit Rovira]], en estil [[rococó]]; el marbre pertany a les pedreres de Ninyerola de [[Picassent]]. La iconografia d'aquest conjunt escultòric evoca la memòria de [[Pietro da Cortona]], elaborada amb elements entrellaçats de la naturalesa i figures humanes de robusta contextura.
 
Va esculpir per a la portada barroca de la [[catedral de València]] un grup d'àngels venerant el nom de Maria. El seu aire encara rococó s'aprecia en les formes de les escultures que s'alcen en la façana de l'[[església de les Escoles Pies de València]], dedicades a [[Sant Joaquim]], [[Josep de Natzaret|Sant Josep]] i el Xiquet i [[Santa Anna]] i la [[Mare de Déu]], a més de les escultures en l'interior del temple representant els quatre evangelistes sobre la rematada de l'altar major.
 
Destaca el seu particular academicisme en la realització de l'escultura de Sant Antoni Abat de la portada de l'[[Església de Sant Martí (València)|església de Sant Martí de València]], realitzada entre 1750-1751 i en la de Sant Bru en la capella de la [[Universitat de València]].
 
Altres produccions llaurades en fusta són la Mare de Déu de [[Cartoixa de Portaceli|Portacoeli]] en la [[catedral de València]], Sant Pere d'Alcàntera en el convent de [[Basílica de Sant Pasqual|Sant Pasqual]] a [[Vila-real]] i les imatges de Sant Jeroni i San Francesc adorant el Crucifix.
 
Consideració a banda mereix una de les seues escultures més clasiscistes, corresponent a la segona meitat del segle XVIII representant l'al·legoria de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència que culmina l'actual [[Palau de Justícia de València]].