Ildefons Sunyol i Casanovas: diferència entre les revisions

Es llicencià en [[dret]] el [[1886]], assolí un gran prestigi com advocat i començà la seva activitat política amb els republicans possibilistes de l'[[Ateneu Barcelonès]], que presidiria el 1906. El 1899 fou un dels fundadors del [[Centre Nacional Català]] i el 1901 també ho fou de la [[Lliga Regionalista]]. Fou elegit regidor de l'[[Ajuntament de Barcelona]] el novembre de 1901, però després de l'actitud de [[Francesc Cambó]] davant la visita del rei [[Alfons XIII]] a [[Barcelona]], encapçalà amb [[Jaume Carner]] el [[1904]] el [[Centre Nacionalista Republicà]], escissió esquerrana de la Lliga.<ref>{{GEC|0064618}}</ref>

 

 

Partidari de bastir una força unitària catalanista, les discrepàncies que provocaren dins la [[Solidaritat Catalana]] la llei de Maura, accentuades després de la [[Setmana Tràgica]], el tornaren pessimista i decidí renunciar a l'acta de diputat el 1908, apartant-se totalment de la vida política activa. Tot i així, fou un dels signants de les bases constitutives de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] l'[[1 d'abril]] de [[1910]]. Fou oncle de [[Josep Sunyol i Garriga]].

== Bibliografia ==

*IZQUIERDO BALLESTER, Santiago ''et al''.: ''[http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/0-WEB_AEC_CHCC/CHCC/Document/CNR_llibre.pdf Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910)]''. Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Barceloan, 2009 {{ISBN|9788439381518}} pp. 347-348.

{{Presidents de l'Ateneu Barcelonès}}

{{Autoritat}}