Illas: diferència entre les revisions

Aquest territori ha estat vinculat al desenvolupament històric de la comarca d'[[Avilés]]. Hi ha escassetat de jaciments arqueològics dels temps prehistòrics i fins i tot per als primers segles de la [[història d'Astúries]]. En aquest vast període assenyalarem únicament les dues necròpolis tumulars de La Reigada i el Cerru de la Peña. No tenim notícies d'aquest espai territorial fins al període altmigeval. La primera referència està datada en el [[900]] i s'inclou en la falsa donació d'[[Alfons III d'Astúries]] a l'església d'[[Oviedo]].

No serà fins al {{segle|XI}}, quan trobem documentació, així ens trobem als poderosos comtes Piniolo i Aldonza, fent una donació al [[monestir de San Vicente (Oviedo)|Monestir de San Vicente d'Oviedo]] de la vila de Viesca, això ens informa sobre la pertinença de Viescas a l'extens territori de [[Gozón]] o, cosa que és el mateix, a l'espai controlat pel famós castell. Per tant, l'actual terme d'Illas es trobava llavors integrat en la demarcació altomigeval de Gozón. En el {{segle|XII}}, serà La Mitra d'Oviedo i el monestir de San Vicente les dues institucions la presència patrimonial de les quals està millor documentada. Però també l'aristocràcia laica es troba present en les propietats d'Illas. En aquestes dates apareixeran les famílies Valdés i Ales.

[[Avilés]] ja és una vila puixant i va deure generar un procés disgregador que va conduir a l'aparició de demarcacions més petites: Illas, Corvera, Castrillón, Gozón. No serà fins al {{segle|XIII|s}}, quan [[Ferran IV de Castella|Ferran IV]], inclou Illas a la vila avilesina com terres de la seva alfoz, però aquesta submissió no devia estar exempt de tensions com ho demostren els fons de l'arxiu d'Avilés. La dependència d'Illas respecte d'Avilés no només va estar marcada per l'afany d'autogovern de les seves gents, sinó que va haver de suportar les ingerències de la família Quiñones. Aquestes interferències seguiran durant el segle següent. En els segles moderns no hi ha grans transformacions. Les terres d'Illas es mantenen sota la jurisdicció d'Avilés. Les seves activitats són agràries i els seus caserius rurals. Durant aquests segles Illas va deure tenir latents les seves antigues expectatives d'independència.

Serà en el [[segle XIX]], quan es noten les seves ganes d'independència i en [[1809]] l'alcalde d'Illas nomenat en Avilés no és admès pel poble d'Illas, tenint problemes constants amb Avilés. No serà fins a la consolidació del règim constitucional, quan Illas arribi a la seva reclamada llibertat municipal, reunint-se el seu Ajuntament en el pòrtic de l'església de San Julián. De totes maneres aquest concejo sempre estarà unit en totes les seves fases a l'evolució històrica d'Avilés.

En el {{segle|XX}}, hi ha un fenomen a destacar i aquest és la instal·lació d'[[Ensidesa]] a la [[ria d'Avilés]] en els anys cinquanta i la indústria complementària, que va portar una evolució de la comarca i als seus voltants. Encara ens crida l'atenció l'evolució tan diferent d'aquest concejo respecte a la resta de l'entorn, especialitzant-se en la producció agrària, i no integrant-se directament en la xarxa industrial de la comarca, encara que si va influir indirectament en ella, amb el subministrament de mà d'obra.

Amb una població de 1.018 habitants, els seus principals nuclis per nombre d'habitants són: La Perera, Callezuela que és la capital del municipi, Sanzadornin, Viescas i La Piniella. Les seves principals vies de comunicació són l'AS-237 que uneix Avilés amb [[Candamu]] i travessa el concejo de nord a sud i és la seva principal artèria. Hi ha una gran quantitat de carreteres comarcals i locals. Està a una distància de la capital del Principat, [[Oviedo]], de 37 quilòmetres. La topografia del concejo és molt accidentada amb forts desnivells i poques terres planes, predominant les forests de poca altura coberts d'arbrat. La seva major elevació és El Picu Taborneda (Gorfolí), de 619 metres. La resta del territori es troba entre els 200 i els 400 entre freqüents pendents.

* [[Peral (Illas)|Peral]]

* [[Villa (Illas)|Villa]]

Illas va tenir a principis del {{segle|XX}}, una elevada ocupació al voltant 2.013 persones, si tenim en compte la topografia tan accidentada del seu territori. La seva emigració va ser lenta però constant, en [[1950]] la seva població s'havia reduït a 1.656 habitants, a partir d'aquesta data i a causa del desenvolupament industrial d'[[Avilés]], incidirà positivament en l'evolució demogràfica del concejo, ja que permet a la seva població desplaçar-se a treballar, però sense canviar el seu lloc de residència. Això va fer que Illas tornés a créixer i entre 1960 i 1970 els seus efectius arribessin als 1.800, però això no quedaria així, havia un nou canvi a causa de la crisi que afecto al sector industrial, així els seus efectius en 1996 van quedar reduïts a 1.223 habitants. La seva població es troba molt envellida, predominant les persones majors de 55 anys, ja que la seva última emigració va afectar a la fase adulta, deixant per tant molt reduïda la seva població de menors de 15 anys.

* [http://www.facc.info/FichaConcejo.aspx?id=30&mn=2 Federació Asturiana de Concejos]

* [http://www.el-caminoreal.com/quesos/quesolaperal.htm Formatge la Peral]