Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
 
==Clay respon==
 
Clay va enviar un diplomàtic americà, '''Albert Hemsing''', per tal de fer-se una idea del que estava passant a la frontera. Mentre investigava en un vehicle diplomàtic, Hemsing va ser aturat per la policia de tràfic de l'alemanya Oriental que va demanar de veure el seu passaport. Un cop aclarida la seva identitat, va arribar la policia militar. La Policia de Tràfic de l'Alemanya Oriental va escortar el cotxe diplomàtic mentre conduïa per Berlín Oriental. La policia de la RDA, sorpresa, es va fer fonedissa. El cotxe va continuar i els soldats van retornar a Berlín Occidental. L'endemà, un diplomàtic britànic - aparentment desinformat de la situació o intentant ser conciliador - va ser aturat, i per indignació de Clay, va fer entrega del seu passaport.
 
Linha 9 ⟶ 8:
 
==Tancs apostats==
 
Immediatament, 33 tancs soviètics van fer cap a la [[Porta de Brandenburg]]. Curiosament, el primer ministre soviètic [[Nikita Khrusxov]] diu a les seves memòries que, el que ell va entendre de l'incident va ser que els jeeps americans s'havien retirat en veure els tancs soviètics. Aquesta versió va ser desmentida pel Coronel [[Jim Atwood]], aleshores Comandant de la Missió Militar dels EUA a Berlín Occidental.
 
Linha 15 ⟶ 13:
 
==Fi de l'incident==
 
Khrusxov i Kennedy van acordar (sembla que per mitjà d'un canal establert específicament, tot just un mes abans) reduir tensions retirant els tancs. El punt de control Soviètic al Checkpoint Charlie tenia comunicació directe amb el General [[Anatoli Gribkov]] de l'Alt Comandament Estratègic Soviètic, que al seu torn la tenia amb Khrusxov. El punt de control dels EUA tenia un policia militar al telèfon amb el Quarter General de la Missió Militar dels EUA a Berlín, que, per la seva banda era amb comunicació amb la [[Casa Blanca]]. Kennedy va mostrar la seva disposició a mostrar certa flexibilitat sobre Berlín en el futur, a canvi de què fossin els soviètics els primers de treure els tancs. Pensant que havien guanyat una victòria política, als soviètics van acceptar. En realitat Kennedy era força favorable al Mur: "No és una solució gaire bonica, però una paret és molt millor que una guerra.".<ref>Gaddis, John Lewis: "The Cold War: A New History", (2005), p. 115.</ref>
 
Linha 21 ⟶ 18:
 
== Vegeu també ==
 
* [[Crisi de Berlín de 1961]]