'''Joan Margarit i Pau''' ([[Girona]], [[1422]] - [[Roma]], [[1484]]) fou [[bisbe d'Elna]] entre 1452 i 1462, després de [[bisbe de Girona|Girona]] fins el 1484<ref>{{ref-llibre |cognom=Molina i Figueras |nom=Joan |títol=El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006 |pàgines=42-43 |editorial=Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats |any=2006 |isbn=8882655121 |url=https://books.google.escat/books?id=4oA_F1srbUUC&pg=PA35&dq=margarit+girona+1462&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR7I79mp7nAhWKkxQKHUtaCj0Q6AEIMjAB#v=onepage&q=margarit%20girona%201462&f=false |editor=Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats |capítol=L'horitzó estètic d'un humanista català}}</ref> i també des de 1483 [[cardenal]]. Fou un home de confiança dels reis [[Joan el Gran|Joan II]] i [[Ferran el Catòlic]], home clau del bàndol reialista durant la [[Guerra Civil catalana]], protegint [[Joan el Sense Fe]] i [[Joana Enríquez i Fernández de Córdoba|Joana Enríquez]] durant el [[Setge de la Força Vella]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Brian Tate |nom=Robert |títol=Joan Margarit i Pau |pàgines=42 |editorial=Manchester University Press |any=1986 |isbn=0719012155 |url=https://books.google.escat/books?id=Xt1RAQAAIAAJ&pg=PA42&dq=margarit+for%C3%A7a+vella+1462&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi5n-__nJ7nAhWjBWMBHSxlBvsQ6AEIKDAA#v=onepage&q=margarit%20for%C3%A7a%20vella%201462&f=false |llengua=anglès}}</ref> i participant en la defensa del [[Setge de la Bisbal d'Empordà (1465)|Setge de la Bisbal d'Empordà]] en [[1465]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Martínez Ferrando |nom=Jesús Ernesto |títol=Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria |pàgines=78 |editorial=Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria |any=1936 |url=https://books.google.escat/books?id=xrPcZeRui8IC&pg=PA277&dq=setge+de+la+bisbal+1465&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwitpMOrjp7nAhWPAGMBHcLFCesQ6AEIMDAB#v=onepage&q=setge%20de%20la%20bisbal%201465&f=false}}</ref>
Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, estudià a [[Itàlia]] i, durant la segona meitat del segle XV va tenir una presència activa a Itàlia: va ser cardenal, però també ambaixador d'[[Alfons el Magnànim]] davant el [[rei de França]], ambaixador de Joan II en el congrés de [[Màntua]], ambaixador de [[Ferran el Catòlic]] davant el Senat [[república de Venècia|venecià]], per acabar sent [[nunci]] papal per a la [[Corona d'Aragó]].
