Inferència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
La '''inferència''' és l'acte o el procés en què hom deriva una [[conclusió]] a partir d'unes [[premissa|premisses]].
La inferència s'estudia des de diversos camps:
* La '''inferència humana''', és a dir, la descripció de la manera com els humans deriven conclusions en llur raonament quotidià, és un tema del qual se n'ocupa la [[Psicologia cognitiva]].
* La [[Lògica]] les lleis de la inferència correcta.
* L'[[Estadística]] ha desenvolupat mètodes que permeten fer inferència a partir de dades quantitatives.
* La [[Intel·ligència artificial]] desenvolupa sistemes d'inferència automàtica.
== Validesa de les inferències deductives i inductives==
En el [[raonament inductiu]] hom infereix una conclusió (que es pretén plausible) a partir de múltiples observacions empíriques. La conclusió, també empírica, podria ser vertadera o falsa, i típicament serà objecte d'un procés de [[verificació]] o de [[falsació]] a partir de noves observacions. En canvi, la inferència deductiva no s'ha de restringir a les proposicions empíriques. Tampoc no necessita ni verificació ni falsació, ja que en una inferència deductiva lògicament correcte, si les premisses són vertaderes, aleshores necessàriament la conclusió també ho és. Això es deu al fet que la inferència deductiva és purament formal.
==Un exemple d'inferència deductiva: els sil·logismes clàssics==
[[Aristòtil]] introduí un grapat de [[sil·logisme|sil·logismes]], que eren inferències formades per tres proposicions: dues premisses i una conclusió. Aquests n'és el més famós:
Linha 44 ⟶ 42:
∴B(c)
∀, el [[quantificador universal]], es llegeix "per tot" i serveix per enunciar un fet general, quelcom que succeeix per tots els individus del domini del discurs. Aquí ens serveix per dir "per qualsevol x, si x és un home, llavors x també és mortal".
∴ és el símbol que substitueix el "Per tant" i serveix per introduir la conclusió.
Considerem ara aquesta inferència:
Tots els grassos són músics
John Lennon és gras
Linha 55 ⟶ 53:
Per tant, John Lennon és músic
Fixem-nos que en aquest cas les dues premisses són falses, mentre que la conclusió és vertadera. Això no impedeix que la inferència sigui deductivament vàlida, car segueix el mateix esquema formal vàlid que hem analitzat. L'única situació que no es pot produir en una inferència vàlida és que les premisses siguin vertaderes i la conclusió sigui falsa.
Una inferència incorrecta és una [[fal·làcia]]. Els lògics n'han recopilat una llarga llista, tot mostrant llur incorrecció, mentre que el psicòlegs cognitius expliquen com s'usen en el raonament humà quotidià.
==Inferència deductiva automàtica==
Els sistemes d'[[Intel·ligència Artificial]] (IA) que permeten fer inferència deductiva de manera automàtica foren un tema de recerca molt popular des de l'inici dels treballs en IA i fructificaren en aplicacions industrials conegudes com a [[sistemes experts]].
Linha 66 ⟶ 63:
== Vegeu també ==
* [[Inferència per deducció]]
* [[Inferència per inducció]]
* [[Inferència per abducció]]
{{Autoritat}}
| |||