Pou petrolífer: diferència entre les revisions

[[Alquimista|Alquimistes]] perses i àrabs també van destil·lar petroli cru per produir materials [[inflamable]]s amb propòsits militars. Així, des d'[[Al-Àndalus]], la destil·lació del petroli va arribar a l'Europa occidental cap al {{segle|XII|s}}.<ref Name = EB1911>{{ref-web|títol = petroleum|editor= '' [[Encyclopædia Britannica]] ''|autor = Joseph P. Riva Jr and Gordon I. Atwater|url = http://www.britannica.com/EBchecked/topic/454269/petroleum|consulta=30-06-2008}}</ref>

 

 

Fins al [[1970]] la majoria dels pous petrolífers es perforaven verticalment, tot i que els canvis de [[litologia]] i les imperfeccions mecàniques feien que la majoria dels pous es desviessin de la vertical, encara que fos lleugerament. No obstant això, les tecnologies modernes de perforació direccional permeten perforar pous marcadament oblics i fins i tot poden fer trams horitzontals, que aconsegueixen arribar a gran profunditat. Aquesta possibilitat és important, ja que els jaciments en roques que contenen [[hidrocarbur]]s són normalment horitzontals o semihoritzontals, pel que un pou foradat horitzontalment aconsegueix una major superfície de producció que un fet verticalment, la qual cosa implica una major productivitat. L'ús de la perforació desviada o horitzontal també ha permès assolir dipòsits a quilòmetres o milles de distància de la perforació i ha fet possible l'explotació de jaciments d'hidrocarburs situats a sota de llocs en els quals és molt difícil posar una plataforma de perforació o sota àrees ambientalment sensibles, urbanitzades o poblades.