Instrument musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 18:
== Història de les classificacions ==
L'esquema més antic emprat per a classificar els '''instruments''' és [[Xina|xinès]], i data del {{segle|IV|-|s}}. Agrupa els '''instruments''' segons el material de què estan fets: [[metall]], [[pedra]], [[seda]], [[bambú]], [[terra]], [[fusta]], [[carabassa]] i [[pell]]. Així com l'Orient Llunyà ha mantingut la classificació al llarg dels segles, i encara perdura avui dia, l'Occident ha elaborat propostes diferents.
A l'Antiguitat els instruments es van poder classificar segons diferents criteris, per exemple, segons la funció per a la qual es volien utilitzar: per la guerra, per a l'amor, per al teatre, etc. A l'Edat Mitjana es va donar més importància als instruments de corda que no pas als de percussió, però es mantenia la distinció en funció de per a què es tocava: trompetes, llaüts i timbals per a la noblesa i la cavalleria o flautes i tambors per al poble i la infanteria.
El Renaixement va ser l'imperi dels instruments de vent, al Barroc van prevaldre els que podien fer acords, com el llaüt o el clavicèmbal, i, malgrat que no van aparèixer instruments nous, es van perfeccionar els anteriors. Al llarg dels segles XVII i XIX van aparèixer avenços en la mecànica dels instruments, de manera que van manar els instruments melòdics i el piano.Al {{segle|XX}} es dóna molta importància, sense perdre la que tenen els altres, a la percussió i als instruments musicals electrònics.
Més habitualment, els '''instruments''' es classifiquen segons la manera que tenen de produir el [[so]]. L'actual sistema occidental que hem esmentat abans (corda-vent-percussió) era emprat a la [[Grècia antiga]], i va mantenir-se durant l'[[edat mitjana]] amb l'obra de teòrics com [[Johannes de Muris]]. Posteriorment, al segle XVI, [[Martin Agricola]] va ampliar aquest esquema, separant els [[instrument de corda pinçada|instruments de corda pinçada]] (com la [[guitarra]]) dels de [[instrument de corda fregada|corda fregada]] (com el [[violí]]). Els músics actuals no sempre mantenen aquesta divisió (tot i que tots dos tipus d'instrument s'agrupen per separat a les [[partitura|partitures]]), però sí que distingeixen entre els instruments de vent amb embocadura, anomenats [[instrument de metall|instruments de metall]] i els que empren altres dispositius com [[canya (música)|llengüetes]] de [[canya (Arundo donax)|canya]] (el [[clarinet]], per exemple) i de [[inxa|doble canya]] (l'oboè, el fagot, la tenora, el tible), [[xiulet|xiulets]] (el [[flabiol]] o [[flauta dolça]]), o forats (com la [[flauta travessera]]), que s'anomenen [[instrument de de vent de fusta|de fusta]].
Línia 33:
* [[membranòfon|membranòfons]], com el [[bombo]], que produeixen el [[so]] mitjançant una membrana vibrant.
* [[cordòfon|cordòfons]], com el [[piano]] o el [[violoncel]], que produeixen [[so]] mitjançant la vibració de cordes.
* [[aeròfon|aeròfons]], com l'[[orgue]] o l'[[oboè]], que produeixen el [[so]] fent vibrar columnes d'aire.
Una posterior revisió afegí una cinquena categoria: els [[electròfon|electròfons]], que produeixen el [[so]] amb la participació de l'[[electricitat]] que n'amplifica la intensitat, com la [[guitarra elèctrica]], o bé amb mitjans [[electrònica|electrònics]], com el [[theremin]].
Dins de cada categoria hi ha diferents subgrups. Aquest sistema ha estat criticat i revisat al llarg dels anys, però roman àmpliament emprat per [[etnomusicologia|etnomusicòlegs]] i [[organologia|organòlegs]].
| |||