Kulak: diferència entre les revisions

Però després de la guerra civil, en obrir-se el període de la ''Nova Política Econòmica'', van haver-n'hi de tolerats i fins i tot d'incentivats per a restablir la producció agrícola als nivells anteriors a la guerra. Els nous camperols propietaris de terres que prosperaven amb mitjans capitalistes van ser considerats pels bolxevics com una [[burgesia]] agrària, iniciant-se la col·lectivització total en [[1929]]. La classe agricultora en general es va mostrar contrària a la [[col·lectivització]] provocant moviments anti-soviètics que, units al creixent sentiment nacionalista d'Ucraïna, es van convertir en un perill per a l'estat soviètic.<ref name=Pipes39 >{{ref-llibre|autor=Richard Pipes|títol=Communism: A Brief History|url=https://books.google.comcat/books?id=h1jNQKLbDqoC&pg=PT39|consulta= 7 gener 2013|data= 1 setembre 2001|editorial=Random House Digital, Inc.|isbn=978-0-679-64050-9|pàgines=39–}}</ref>

Es va iniciar un enfrontament entre les forces de l'Estat i els camperols insurgents que van ser denominats kulaks de forma genèrica. Això especialment es va dirigir contra la pròspera pagesia d'Ucraïna. Acusats per les autoritats soviètiques de retenció il·legal i especulació amb els aliments, la pagesia va ser objecte, durant el mandat de [[Stalin]], de severes mesures de terrorisme estatal ([[deskulakització]]) i requises que van desembocar en revoltes<ref name=Conquest94 >{{ref-llibre|autor=Robert Conquest|títol=Reflections on a Ravaged Century|url=https://books.google.comcat/books?id=qXroGhVdlFEC&pg=PA94|consulta= 3 gener 2013|data= 1 març 2001|editorial=W. W. Norton & Company|ISBN=978-0-393-32086-2|pàgines=94}}</ref> que van ser delmades militarment i que els seus involucrats acabarien deportats a camps de concentració instal·lats dins de les pròpies fronteres d'Ucraïna.. Aquest genocidi va ser conegut com a [[Holodomor]] o [[genocidi]] d'Ucraïna.<ref name="Rubinstein2001">{{ref-llibre|autor=David Rubinstein|títol=Culture, Structure and Agency: Toward a Truly Multidimensional Sociology|url=https://books.google.comcat/books?id=JQBpw3hgaHEC&pg=PA69|any=2001|editorial=SAGE Publications|isbn=978-0-7619-1928-5|pàgina=69}}</ref><ref>[http://www.marxists.org/archive/lenin/works/1918/aug/x01.htm Comrade Workers, Forward To The Last, Decisive Fight!]</ref> La fugida massiva a les ciutats a la recerca d'aliments va agreujar la situació, ja que les ciutats es trobaven desabastides, la qual cosa va portar a una situació generalitzada d'alimentació amb animals i fins a canibalisme. Als moments més crus de la fam, morien unes 25.000 persones cada dia a Ucraïna. El recompte final se situa entre els cinc i els vuit milions de persones.<ref>{{ref-web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/612921/Ukraine/275912/Industrialization-and-collectivization|títol=Industrialization and collectivization |consulta= 20 d'abril de 2014 |obra=Encyclopædia Britannica|llengua=anglès}}</ref> La "deskulakització" i la col·lectivització agrària, més els efectes de la guerra civil, van deixar el camp ucraïnès, anteriorment graner de Rússia, en gravíssimes condicions.

Segons les dades dels arxius soviètics, que no van ser publicades fins a 1990, 1.803.392 persones van ser enviades a les [[colònies de treball]] i camps en 1930 i 1931. Els llibres basats en aquestes fonts han dit que s'han aconseguir 1.317.022 les destinacions. El destí dels 486.370 restants no s'ha pogut verificar. Les deportacions a menor escala continuaren després de 1931. El nombre de kulaks i llurs parents que van morir en camps de treball el 1932-1940 va ser de de 389,521. Els antics "kulaks" i les seves famílies foren la majoria de les víctimes de la [[Gran Purga]] de finals de 1930, amb 669.929 arrestats i 376.202 executats.<ref name="Figes">[https://books.google.comcat/books?id=sge44FaZDREC&lpg=PP1&pg=PA240#v=onepage&q&f=false Orlando Figes. ''The Whisperers: Private Life in Stalin's Russia''], Metropolitan Books, 2007, p. 240. {{ISBN|0805074619}}</ref>