Lamtuna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 9:
El regne de [[Ghast]] fou destruït al {{segle|XI}} pel [[regne de Ghana]] que va annexionar la capital Awdoghast (Tegdaoust); els lamtunes van recuperar la independència. Això coincidiria amb el final del període agitat de 120 anys quan els lamtuna, dividits fins aleshores, van passar a ser governats per un rei de nom Abd Allah (o Abu Ubayd Allah) ibn Tifawt; era un home religiós que va fer el pelegrinatge però va morir en una incursió al cap de tres anys i mig; al-Bakri l'anomena Muhammad Tareshna (o Naresht) i diu que va morir en un lloc anomenat Kankara (Gangara, en país [[mandinga]]) vers 1038; hauria governat a més dels lamtunes a altres tribus sanhadja: els djudala o gudala i els masufes.<ref>Harold Alfred MacMichael. ''A History of the Arabs in the Sudan'', — BiblioBazaar, LLC, 2009, р. 115</ref>
 
Inicialment [[pagans]] fins al {{segle|IX|s}}, van adoptar l'islam però només de nom, i només alguns emirs i notables eren autèntics musulmans creients. El [[1038]] Yahya ibn Ibrahim al-Djudali hauria succeït a Naresht o Tareshna i en tornar d'un pelegrinatge a [[la Meca]] va portar un savi musulmà de nom Abd Alla ibn Yasin que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales. El savi aviat va veure que aquells que havia d'ensenyar eren ignorants i es va rodejar de creients i va declarar la guerra santa als altres. Després de diversos atacs els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels ''murabitun'' o [[almoràvits]]. A la mort de Yahya el 1042/1043, Abd Allah ibn Yasin va esdevenir el cap espiritual de la comunitat i va nomenar al successor Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va regnar fins al 1056-1057: en el seu temps s'hauria conquerit l'[[Adrar Tmar]] (a la moderna Mauritània) on els lamtuna van construir una fortalesa anomenada Azukki o Azugui, prop de la moderna [[Atar (Mauritània)|Atar]]; no gaire més tard fou conquerit el país de Nul al-Aksa al sud-oest del modern [[Marroc]], i el país de Tazuggaht (moderna [[Saguia al-Hamra]]); va seguir el seu germà [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin]] també designat per Ibn Yasin, que va governar al desert però va deixar la conquesta i el govern del Marroc al seu nebot [[Yússuf ibn Taixfín]]; va conservar el títol d'emir dels almoràvits fins a la seva mort el 1087 en una ràtzia contra els negres; després de la seva mort els lamtunes van conservar el seu predomini sobre altres pobles del Sàhara occidental. A la meitat del {{segle|XII}} s'esmenta un Yahya ibn Abi Bakr amir dels masufes (de fet lamtunes) que vivia vers 1102/1103 i era fill d'Abu Bakr ibn Umar, i fou en el seu govern que Ghana fou conquerida i la regió convertida a l'islam. Però progressivament el poder dels lamtunes es va afeblir. Encara el [[1192]] s'esmenta que tenien xeics particulars i un rei de la confederació, que era independent.<ref>[http://books.google.comcat/books?id=jNi7-Dq4B0IC&pg=PA70&dq=lemtuna&lr=&as_brr=3&ei=16X_SpzTFpSuywSo_bj9BQ&hl=ruca#v=onepage&q=lemtuna&f=false E. W. Bovill, Robin Hallett. The golden trade of the Moors: West African kingdoms in the fourteenth century,&nbsp;— Markus Wiener Publishers, 1995, р. 70]</ref>
 
Més tard, en època desconeguda, els masufes, lamtunes i altres van haver de reconèixer la supremacia del rei de Mali. Segons [[al-Umari]] estaven sota domini de [[Imperi de Mali|Mali]] a la primera meitat del {{segle|XIV}} però no assenyala si fou llavors o el domini ja venia d'abans; en tot cas encara tenien un xeic. Després del {{segle|XIV}} deixen de ser esmentats.