Llevat de: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Partitions of 6-set with 3 singletons.svg|miniatura|20 [[Partició (matemàtiques)|particions]] d'un conjunt de 6 elements tenen 3 [[Singletó|singletons]]. N'hi ha 4 llevat de rotacions, i 3 llevat de rotacions i reflexions.|lang=ca]]
En [[matemàtiques]], el terme '''''llevat de''''' indica que l'objecte gramatical és una [[classe d'equivalència]], que hom ha de considerar com una entitat simple. Si aquest objecte és una classe de transformacions (com per exemple "[[isomorfisme]]" o "[[permutació]]"), això implica l'equivalència d'objectes, un dels quals és la [[Imatge (matemàtiques)|imatge]] de l'altre per aquesta transformació.<ref>{{ref-llibre|títol=Mathématiques. Tout-en-un pour la Licence|volum=2|autor=[[Jean-Pierre Ramis]]|autor2=[[André Warusfel]]|et al|any=2014|numéro d'édition=2|année première édition=2007|editorial=[[Dunod]]|isbn=978-2-10-071392-9|url=https://books.google.
Si ''X'' és una propietat o un procés, el terme "llevat de ''X''" vol dir "descartant una possible diferència en ''X''". Per exemple, podem tenir l'afirmació "la factorització en nombres primers d'un enter és única ''llevat d'ordenacions''", la qual cosa vol dir que la factorització en nombres primers és única si no tenim en compte l'ordre dels factors; o també podem dir que "la solució a una [[integral indefinida]] és ''{{math|f(x)}}'', ''llevat de sumar una [[Constant d'integració|constant]]''", la qual cosa vol dir que la constant sumada no és l'objecte d'estudi, sinó la solució ''{{math|f(x)}}'', i que l'addició de la constant és un objectiu secundari d'estudi. En tenim altres exemples a les expressions ''llevat d'isomorfisme'', ''llevat de permutacions'' o ''llevat de rotacions'', que veurem més endavant.
En contextos informals, els matemàtics acostumen a emprar el terme ''[[Relació d'equivalència|mòdul]]'' (o simplement "mod") per propòsits similars, com per exemple "mòdul un isomorfisme".<ref>{{ref-llibre|cognom=Nachbin |nom=Leopoldo |títol=Introducción al álgebra |editorial=Reverté SA |editor= |any=1980 |pàgines=76 |isbn=84-291--5099-4 |url=http://books.google.
== Exemples ==
Línia 38:
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Nachbin|nom=Leopoldo|títol=Introducción al álgebra|any=1980|editorial=Reverté SA|isbn=84-291--5099-4|pàgines=76|url=http://books.google.
* {{ref-llibre|cognom=Castelet, Manuel|nom= Llerena, Irene|títol=Álgebra lineal y geometría|any=1996|editorial=Reverté|isbn=84-291-5009-9|url=http://books.google.
{{ORDENA:Llevat De}}
| |||