Diccionari català-valencià-balear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys
Línia 12:
El primer fascicle s'havia publicat el [[1926]], el primer volum s'havia acabat d'imprimir el [[1930]] i el darrer, el [[1962]], per mor del parèntesi de la dictadura franquista.
 
L'any [[1911]] es va crear la Secció Filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) i Mn. Alcover en va ser nomenat president. Mantingué fortes discrepàncies sobre l'organització de l'Institut, el diccionari normatiu i amb els dirigents del [[catalanisme]]. Això provocà que se'n tornés a Mallorca per dedicar-se al seu diccionari que va canviar de nom pel de ''Diccionari català-valencià-balear'', i va deslligar-se així de l'IEC. El [[1920]] Francesc de Borja Moll es va traslladar a Mallorca per incorporar-se com a secretari i redactor. En morir Mn. Alcover, el [[1932]], Moll prengué la responsabilitat de continuar l'obra. Entre el [[1943]] i el [[1959]] hi col·laborà [[Manuel Sanchis i Guarner]]. El primer volum s'havia publicat el [[1930]] i el darrer, el volum X, es publicà el [[1962]].
 
Alcover, orientat per [[Bernhard Schädel]], es basà en el model del ''[[Glossaire des patois de la Suisse romande]]'' per a la replega de dades mitjançant un gran nombre de col·laboradors d'arreu del territori. Aquesta opció fou només possible pel moment d'eufòria catalanista que hi havia al país i per la feina, força de voluntat i abrivament d'Alcover, indispensable per a la coordinació en una tasca com aquesta. L'empresa només era comparable a la de l{{'}}''Oxford English Dictionary'', salvant les distàncies entre les proporcions de les dues comunitats lingüístiques i llurs mitjans. Les tasques de l'''Oxford English Dictionary'' començaren l'any 1860, però sembla que Alcover, més tost germanòfil, no en coneixia els detalls, tal volta per la seva germanofília. Els primers 11 fascicles del diccionari anglès ja s'havien publicat a la primeria de [[1894]] i el darrer, el 125, es publicà l'any 1928.